| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
Per desfogar-me
 dijous 21/juny/2012 - 05:13  832  8
Passen els dies i cada cop tinc més angoixa.
Temps i diners esmerçat perquè els nostres fills tinguin prou nivell d’estudis i puguin estudiar allò que més els hi agradi.
Temps i diners empleats per visites mèdiques i proves diagnostiques per tallar la progressió de la malaltia.
Cada vegada menys temps i menys diners per seguir igual que abans o pitjor.
Jo ja no se que fer per aixecar-me cada mati i mirar amb alegria el nostre futur, cada vegada em costa més aixecar-me i seguir endavant.
Massa dies pensant sense trobar solucions, potser més val deixar-ho córrer tot i que peti d’una punyetera vegada. Els ànims estan molts baixos i no li veig remuntada a curt termini.
Fa dies que no puc somriure, totes les noticies que m’arriben son negatives i això encara m’enfonsa més.
No tinc ganes d’escriure però ho faig per no fotre un pet com un aglà.
Us demano disculpes, vosaltres no en teniu culpa, però necessito treure’m aquest pes que m’esclafa i no en se fer-ho d’una altra manera.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
ullets |
Endevant!!
Thursday, June 21st 2012, 4:21 PM
Trovaba a faltar els teus escrits, com bé et diuen s'escongeix el cor en cada un d'ells, però també per la meva part admiro cada dia dia més la teva fortaleza, la teva lluita, el teu saber estar a tot i per tot.....No et rendeixis, segueix endevant....et necessiten i tú ho saps. Escriu, plora, crida, si cal....però endevant!!! petonets!!!
|
|
Miya |
Llobarro
Thursday, June 21st 2012, 2:41 PM
permet-me dir-te que tots passem per moments de debilitat i fortalesa, no només en la fase inicial de la malaltia, sinó en tot el procés. I és saludable que ens permetem, et permetis, reconèixer-ho i expressar-ho.
La primera fase, la inicial, està marcada per les primeres reaccions després d'emmalaltir el ser estimat. Passem per temps durs d'incertesa i incredulitat que alternen amb moments de fortalesa i esperança.
Una segona etapa, la d'adaptació, es produeix quan tant el malalt com la família i entorn han acceptat la nova situació. Acceptar no és resignar-se de forma fatalista, sinó assumir la realitat i intentar encaixar-la tan bé com sigui posible.
La tercera etapa, el desenllaç, és una fase del camí que pot tenir dos finals. Un dels camins situa al malalt i al seu entorn fora del túnel de la malaltia. És un camí de goig. Si per desgràcia la malaltia no evoluciona positivament, l'altre camí ens porta al comiat definitiu del ser estimat. És un camí de dolor.
És obvi que les conseqüències seran molt diferents en un procés o un altre. Però perquè aquest procès es visqui des del benestar, la serenitat, és imprescindible que ens permetem viure-ho conscientment. Comprendre, acceptar i créixer amb les experiències entorn de la mort permet viure aquesta situació dolorosa i difícil amb més serenitat.
Plora si ho necessites, però sonriu, Llobarro, sonriu per tu, per la teva companya, pels teus fills.
M'acomiado amb un conte que en el seu dia un amic em va regalar. Diu així:
"Una olita va saltando por el mar y lo pasa muy bien. Disfruta del viento y el aire libre, hasta que ve que las demás olas que tiene delante rompen en la costa.
-- Dios mío, esto es terrible -dice la ola. Mira lo que nos va a pasar!!
Entonces llega otra ola. Ve a la primera ola que parece afligida y le dice:
-- Por qué estás tan triste?
La primera ola dice:
-- Es que no lo entiendes? Todas vamos a rompernos! Todas las olas vamos a deshacernos! No es terrible?
La segunda ola dice:
-- No, eres tú la que no entiendes. Tú no eres una ola; formas parte del mar.
"
Una forta abraçada !
|
|
feda |
Llobarro.....
Thursday, June 21st 2012, 10:44 AM
.... no ens has de demanar cap disculpa, si et serveix ho has de continuar fent encara q la vostra situació ens faci patit i sentir impotents. Cada vegada q et llegeixo se m’encongeix el cor , suposo q com a molts de nosaltres, però això no és motiu pq deixis de fer-ho. També és difícil donar-te suport, només són paraules i tu estàs vivint fets, uns fets lamentables, però has de continuar endavant, no t’has de deixar vèncer, no t’ho pots permetre, ni per la teva dona, ni per les teves filles ni per tu mateix. La vida, encara q dura i a voltes difícil de suportar...... segueix. Un petó.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
