| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
L'Ancora
 dimecres 20/juny/2012 - 11:11  1262  4
T'has acostumat a martellejar-me una vegada i una altra preguntant si t'entenc. I no, no t'entenc. Però m'he pres la molèstia de mentir-te una vegada i una altra amb la finalitat de fer-te sentir millor. I a mi no em produeix cap perjudici. A mi m'és igual. M'és més que suficient amb saber que tu així et sents millor. Més tranquil·la i més serena. Jo, per contra, no t'he preguntat mai si m'entens. Perquè no m'és necessari. Veig en els teus ulls que no entens gairebé res del que t'explico. I veig reflectits els meus ulls en els teus i em queda més que clar que, entre nosaltres, sobren les explicacions.
Ens vam fer promeses per construir junts un món millor. O, almenys, dissenyat a una escala que ens anés millor de talla que l'actual. Ens vam desfer en promeses sabent amb total seguretat que els tolls les engolirien un dia qualsevol. I que a aquest dia li en diríem diumenge per dir-li d'alguna manera. D'aquest diumenge no queda ni el rastre. Ni un maleït record. Ni falta que ens fa. Ho vam bescanviar a la fira de les mentides per unes sabates foradades amb les quals poder xipollejar en els tolls. I sortim, tots dos, guanyant amb el canvi.
Des d'aquell diumenge que portava cara de gos des d'entrada l'alba visc amb la sensació de que la llum ara és menys. Que els somriures es torcen. Visc amb una ancora a la butxaca del meu pijama que m'assegura despertar al mateix punt en el qual em dormo. Que més val ocell en mà que pronunciar el teu nom en va. Que desconfio dels somnis que mai recordo. Que cada pas que dono en aquest pantà em costa més que l'anterior pel pes del fang. I que el més important de tot no t'ho vas emportar amb tu. Vas deixar al meu costat aquella certesa de que mai em vas entendre. O així ho vull creure per justificar la teva absència. Per poder llençar l'ancora a la meva conveniència. Per convertir el fang en or amb tan sols una ganyota.
He après a caminar a cegues. He après el llenguatge de signes per no haver d'explicar-me. Per pura mandra. Confonc el sabor dels vins. He travessat amb agulles les meves dues oïdes. M'he travessat d'orella a orella. I he amputat les meves dues mans a l'altura dels canells. Segueixo pintant d'or els tolls. I, mentre dormia, he somiat que preguntaves per mi. I just en despertar ho he oblidat. No espero que m'entenguis. N'hi ha prou amb saber-nos perduts. N'hi ha prou amb amagar l'ancora a la butxaca del meu pijama.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
