| |
IOGURT GREC
 dilluns 18/juny/2012 - 03:23  3144  0
Desde fa més d’una década es va posar de moda un verb que a molts encara no ens havíem fet a la idea de què es tractava. Em refereixo a “catar” (que sona igual la fundació que finança o patrocina el Futbol Club Barcelona). Aquesta acció d’ingerir, assaborir i experimentar se li ha atribuït a un producte alimentari al vi… Eixamplant-ho a altres com l’oli o, per encisar més reclam publicitari, al iogurt.
Fa uns anys quan no teniem crisi i erem els millors del món, quan disposavem del millor turisme de qualitat; dels millors restaurants i dels millors cuiners del planeta, el segell Danone va treure el revolucionari iogurt grec. Qui no es coneixia pam a pam el país hel.lènic aquesta dada indiferentment li podria ser irrellevant. Perquè dels grecs sabem que ens han exportat molt de la seva Història basada en les seves pedres i els seus textos filosòfics, amb la música ens han aportat autors com Mikos Theodorakis o Vangelis amb el seu cosí Demis Roussos (aquell que cantava “triqui triqui triqui triqui mon amour…”) que a inicis dels anys vuitanta va publicitar una revolucionària dieta que va acabar sent una engañifa sense precedents. En literatura els ha representat Nikos Kazantzakis, un home que en certes èpoques havia passat per budista, ateu, catòl.lic i ortodox quan li convenia… I en cinema ha aportat les firmes de Theo Angelopoulos (La Mirada d’Ulisses) o Giorgios Lanthimos (Canino).
Però Grècia em va encisar amb el seu iogurt elaborat per una casa que de grega en té molt poca: Danone. L’anunci, que feia molta gràcia i jo en aquella època m’estava fent un dels molts enèssim cursets d’iniciació a la cata de vins, apareixien unes parelles en una terrassa, aixoplugats de el calor, tastant un vins (i donant unes suficients conclusions que no posaven en dubte la svea experiencia en la materia) fins que un convidava a tastar iogurt al rei protagonista de la funció, un tal Francisco Garrido, membre de la Unión Española de Catadores, a qui el reptaven per tastar un producte diferent: el cremós i suau iogurt que Danone, amb tota la seva agressivitat, havia de vendre. Però del iogurt només acaba dient: que boooooooo!
Fa pocs dies vaig tenir la oportunitat de tastar un iogurt grec. Evidentment no pots esperar res com pots fer-ho d’un vi de criança o reserva, vingui do’n vingui i de quina varietat de raïms prové. Però avui dia, poderosa publicitat, el terme “grec” segueix sent la marca imposada per la casa de làctics. Però dels catadors de iogurt ja no se n’ha tornat a parlar. Benigna publicitat d’antuvi: el producte ja s’ha consolidat al Mercat i a vendre.
Sembla que amb aquelles ganes de sortir de l’euro han mobilitzat la por perquè finalment els conservadors de Nova Democràcia s’haguin imposat als euroescèptics de Syriza per uns quants centenars de diputats i seguim donant a la corda en aquesta Europa que pateix la devastació dels mercats i la desconfiança dels inversors. Els Mercats manen però no els mercaders grecs. El vaixell s’ha embarrancat, però ara arranjat el problema pot seguir per les corrents turbulentes d’aquest bofarut que no només a ells els hi costarà molt de sortir.
Alguns dirigents es poden despertar tranquils i tenen tota una setmana de calma tancadets als seus camarots per poder esbufegar. La resta ho farem de calor perquè, malgrat alguns petits giravolts en el temps, la canícula estarà més que present.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
