| |
CENT MIL MILIONS NO SÓN RES
 diumenge 17/juny/2012 - 11:11  1307  1
Els caps de setmana son per al descans. Pel desfogament, per treure’t el nervis acumulat dels diez laborables. Si no es tradueix en dos dies com dissabte i diumenge es pot traslladar en el dia de lliure que tens entre setmana si treballes en sector hostaleria com, per exemple, si ets cambrer o guarda de seguretat en un hotel o spa. N’hi ha que s’endú la feina a casa per acabar de completar la feina del cap de setmana mentre els vailets juguen al jardí (si és que n’hi ha a la casa) o a la videoconsola (em la majoria dels casos evitant, això sí, que augmenti la tarifa eléctrica, no fos cas, no fos cas que després els altres nens se’n riguin a l’escola per endur-se el menjar amb carmanyola…)
I els que estem a cavall en la solteria i que vivim en parella, anem fent,… A la recerca d’Esperança que no és poca però que treu poc el cap entre tanta por i alarmisme mediàtics, perquè l’Amenaça és aquí: quan et despertes un bon dilluns al matí, engeges la televisió després dutxar-te i preparar un bon esmorzar (croissant, café i llestos) i, vet-ho aquí, ja et posen al dia de com poden anar les Primes de Risc de dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres… Va parir! I les de dissabte i diumenge? Ah, que no treballen… Només están a l’expectativa amb videoconferències (entre pàguines porno minimitzades per alleujar tensions entre països membres de l’horrorzona) englobant aquest “tri-surt, tri-surt” (en castellà mete-saca mete-saca) d’injeccions seminals de diner ràpid però que no alguns no sabràn com retornar pel sols fet de que no s’ho creuen ni ells de com i de quina manera resoldràn aquest inmens crèdit. Això si hi ha un pla de viabilitat traçat. Però tranquils, deu mil milions no són res… Cinc milions de persones al carrer tampoc (i poden solventar el deute per allò del reagrupament familiar que els desgrava),… Falta de capellans? Solucionat: un parell d’absorbidors canals retroreligiosos pel conducte digital i aquí no es salva ni Déu.
I demà San Tornem-hi. Amb els ulls mirant a la pobresa i no als votants electors d’un país que decideixen qui, què i com. Tot i que en aquests dos darrers aspectes s’ha de veure. I no pretenc emfatitzar en el fet de que al final tot canvia per seguir igual (apunt remarcat per l’escriptor italià Giuseppe Tomassi di Lampedusa amb el seu “Il Gattopardo”), però és que com a carta de navegació és la ruta més fàcil. No importa si a la minería, a la industria, a la Sanitat i a l’Educació els penetrin per extreure’n unes sobres que creuen que no fan falta… La questió és que el vaixell ha de seguir al seu rumb. Europa és un inmens oceà de nàufrags submergits i la verdadera riqueza acabarà en un mar de coral desaprofitat del fons i no en la podridesa de la superficie. Que prenguin nota els capitans dels vaixells.
Els grecs eren grans comerciants, excel.lents navegants i pioners en l’impuls d’un nou sistema social que justificava la lliure elecció en el bressol del Poble: és a dir, la Democràcia. Encara que, en aquelles epoques, la dictéssin a la seva manera. I la Democràcia, ara per ara, segueix sent una utopia en una papereta que s’esfuma simbòlicament una vegada insertada a la urna.
I ara a la tele m’alegren la tarda amb una de les pel-lícules de Harry Potter: la que du per títol “Harry Potter i el Presoner d’Azkaban” (2004) del mexicà Alfonso Cuarón, que un parell d’anys més tard duria a les pantalles “Fills dels Homes (Children of Men, 2006), antiutòptica i demsoralitzadora visió d’una Europa sacsejada, precisament, pels seus buits democràtics, buc insígnia propi de les democràcies maquillades per uns pocs interessats… Quina gràcia, però m’avorreix mirar el nen mag (comença en un autocar la cinta?),… No ho sé… M’he concentrat aquí, en l’article, en les pròximes hores i el dia després…
|
Contactes
Registra´t
