| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
Música de diumenge (i darrer). SHOSTAKÓVICH, JAZZ SUITE nº 2
 diumenge 17/juny/2012 - 08:44  1701  7
Avui com a darrer article musical d’aquest blog, he escollit al compositor rus Dimitri Shostakóvich, (Sant Petersburg 1906 - Moscou1975), que va viure durant el període soviètic i que és un dels més reconeguts músics del segle XX.
Shostakóvich va tenir una relació difícil amb la burocràcia stalinista però amb el pas del temps va rebre afalacs per la seva música dins de l'URSS i fins i tot reconeixements de l'Estat. Malgrat la controvèrsia, el seu treball va ser popular i ben rebut.
Després d'un període d'influència de Prokofiev i Stravinsky, va desenvolupar un estil híbrid, que posteriorment ve derivar cap a un romanticisme musical tardà. La influència de Mahler es combina amb la de la tradició musical russa, amb Mussorgski i Stravinsky com a referents importants. Shostakóvich va integrar totes aquestes influències creant un estil molt personal. La seva música sol incloure contrastos aguts i elements grotescs, amb un component rítmic molt destacat.
L’obra que us proposo escoltar avui és la “Suite per a orquestra de jazz nº 2”. Aquesta obra va ser composada el 1956 i el seu moviment nº 6, Vals nº 2, (cap el minut 3 del segon enllaç), és la part més coneguda. S’ha utilitzat en alguna pel•lícula de Stanley Kubrick i també si no em falla la memòria a la “La plaça del diamant”.
La interpretació és de l’Orchestre Philharmonique de Berlin dirigida par Ricardo Chailly, Berlin 2011. El concert es va realitzar a l’aire lliure a un parc de la capital germànica.
www.youtube.com
Moviments: I. March, II. Lyric Waltz, III. Dance 1, IV. Waltz 1
www.youtube.com
Moviments: V. Little Polka, VI. Waltz VII. Dance 2, VIII. Finale.
Com us deia al començament, aquest d’avui és el meu darrer article de “Música de diumenge”, aquest blog va néixer amb la intenció de ser com un petit bàlsam per aquelles hores fosques del capvespre dels diumenges d’hivern, on la llum apaivagada s’encomana al nostre ànim i la música pot ajudar a mantenir el to. Ara però ja som a tocar de l’estiu, els dies són lluminosos i llargs, i l’ànim també ho nota, és allò que diem els catalans de que “a l’estiu tota cuca viu...”. Espero i desitjo que els que, poc o molt, heu seguit aquests articles musicals, us hagin fet passar bons moments.
Vull agrair també d’una manera molt especial a la companya Tati77, les seves aportacions setmanals, cultes i interessants, que han donat un valor afegit molt important a les seleccions musicals. Moltes gràcies Tati!!!. Aquesta obra que adjunto ara, és el meu regal personal per la teva feina. Estic segur que t’agradarà.
Et sona el Cantique de Jean Racine...?.
www.youtube.com
Bon estiu a tothom !!!.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
tati77 |
Molt bé!
Sunday, June 17th 2012, 3:52 PM
Doncs a la última entrada de la temporada us explicaré què és una suite. Un dia en què en parlava a classe amb els meus alumnes va i un d'ells em diu que era una habitació amb bany... sense paraules!!! ^^
La suite té el seu origen en l'Edat Mitjana. En aquella època trobavem dos tipus de danses cortesanes: les danses altes (que incloien saltirons, més alegres i ràpides) i les danses baixes (amb pases molt mesurades i moltes reberències, per tant més lentes).
Amb el temps es va formalitzar una estructura, l'anomenada Suite, on trobàvem un recull de diferents danses on s'alternaven les altes amb les baixes. Obligatòriament hi havien de constar l'Allemanda, la Sarabanda (d'origen espanyol), la Courante i la Giga; la resta eren facultatives del compositor. Tot i ser peces independents es tocaven seguides i havien d'estar escrites en la mateixa escala musical tot i que podia variar el mode (major, més brillants, o menors, més melancòliques). Són molt famoses les Suites angleses i les Suites franceses de Johann Sebastian Bach, per exemple.
En el Romanticisme apareixeran un altre tipus de Suites. Evidentment un compositor romàntic, que el que busca és expressar els seus sentiments i que és considerat un artista, no es limitarà a utilitzar una estructura pre-fixada d'uns quants segles abans. Apareix la Suite moderna amb la diferència de que ja no es fan servir les danses d'origen medieval. Aquesta passa a ser un recull de peces independents que, això si, hauran de tenir algun element que els hi doni unitat.
En l'obra triada pel Veterà les peces són estilísticament molt similars entre si, el que ja els hi dóna coherència. Altres exemples més propers a nosaltres serien la Suite Espanyola Op. 47 i la Suite Iberia de Isaac Albéniz.
Veterà moltes gràcies pel detallasu!!! M'ha agradat molt!!! :D
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
