Ahir a la nit vaig trobar un senyor gripau al meu jardí. En ser descobert, va reaccionar estarrufant-se completament, dreçant el cos amb les anques ben tibades per tal de semblar més alt, més llarg i més gran. És una reacció també molt humana.
La pobre bestiola es va intentar refugiar en un forat amb la mala pata que el cau era tan petit que no va poder encabir el seu cos. I es va quedar inmòbil, mirant-me fixament com si fos una foto de perfil, amb els seus ulls brillants (m'ha vingut a la memòria la cara de NETOL). Em vaig anar a dormir pensant que demà li faria un cau on pogués viure tranquil perquè sempre he volgut tenir un gripau com aquest, tan espavilat. Ara nòmes falta posar-li un nom ...