| |
Angoixa
 dijous 14/juny/2012 - 10:15  864  1
Camino cap a l'infinit,sense cap rumb,sense saber on em portara aquest maleit destÃ.
La pols del camà enterboleix el paisatge. Al fons,uns arbres gegants,monstruosos,aixequen els braços,desafiant-me. No vull lluitar,ja no em queden forces,ni tant sols tinc por.
Aquest camà feixuc,tant llarg,ple d'entrebancs,mÂ’ha anat consumint. Cada petjada representa una nafra tatuada a la meva pell.S'em fa difÃcil respirar,de fet,ja no se si vull continuar respirant.
Em deixo portar,aquest pes que carrego a les espatlles,desde fa ja tant de temps,es fa insuportable d'aguantar.Perque he de continuar caminant? si aquesta angoixa,aquest patiment,em pressionen el pit com si m'anés a esclatar! Perquè allargar aquest sofriment?
Dóna'm la ma,ajuda'm a trobar una drecera on pugui reposar,on l'aire sigui pur i la pols no enterboleixi el paisatge. On les meves ferides puguin anar cicatritzant. On els gegants no m'amenacin i al veure'm passar,es decantin cap a mi reverenciant-me.
M'asseuré en aquesta pedra,els meus peus llagats m'impedeixen continuar. Esperaré la teva arribada. No tardis. Si aquesta nit escoltes els udols dels gossos i et semblen mes tristos que de costum,no t'espantis,tÂ’estaran anunciant que per fi he arribat al final del camÃ.
|
Contactes
Registra´t
