He tornat al roure on vaig estar l'altre dia.
És un arbre centenari situat a prop de casa.
Calen quatre braços pe abraçar-lo.
Al bell mig del tronc, a una alçada de dos metres, hi ha un forat fet per un pigot. L'anterior vegada l'ocell va sortir del niu just en el moment en què jo m'hi acostava. Avui no he vist el pigot, però les fulles del roure m'han xiuxiuejat secrets encara més profunds.
De vegades l'absència esdevé més intensa que qualsevol presència perquè els cossos destorben mentre que les ànimes es fonen més enllà de la matèria.
El plaer separa a les persones.
El dolor les unieix.
M'he acomiadat del vell roure i he seguit riera avall, entre pollancres i canyes fins que he agafat el camí que em portaria a casa.