| |
Eduard Girbal, Nit de Sant Joan
 dijous 14/juny/2012 - 07:34  1158  0
La nit de Sant Joan de 1906, Eduard Girbal i Jaume (1881-1947) va escriure el poema «La Nostra Nit de Sant Joan» com una contribució a la seva campanya per convertir aquesta diada en un símbol per a tots els catalans.
Fill de mallorquina i havent començat la seva carrera literària a Alacant, Girbal incorporà a les seves obres elements d'arreu dels Països Catalans, especialment rurals, de muntanya i de caire naturalista. Va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona de 1912.
Col·laborà amb les revistes «La Renaixença», «La Ilustració Catalana» i «Cu-cut!», de la qual arribà a director.
Diverses entitats hem decidit, la Nit de Sant Joan, a les fogueres, reemprendre la campanya de 1906 i recitar públicament el poema.
El podeu trobar aquí en format per imprimir: tinyurl.com
LA NOSTRA NIT DE SANT JOAN
La vetlla de Sant Joan
és la nit més pura i clara,
és nit de festejadors,
és nit d’ardentes besades,
és nit en què brilla el cel
i s’arboren les muntanyes
i s’emboiren els poblats
amb fumeroles rosades.
Cada any ha sigut així
i aquest any molt més encara.
Aquest any els focs ardents
seran de més belles flames
seran de més grans esclats,
de més potenta durada.
Els flams ardents d’eixa nit
seran els llums de la Pàtria,
seran les pires gegants
d’un foc que terra abranda,
que s’encén en cada foc
i al fons de l’ànima esclata.
Aquest any els catalans
pujaran a les muntanyes
i en les ombres de la nit
es veuran els uns als altres;
cada cim cobert de foc
brillarà fins a l’aubada,
com parpella vigilant
que vetlla el son de la Pàtria…
I els amics s’hi comptaran
sens trobar-s’hi tots encara.
Les muntanyes i els poblats
on no brilli la fogata
són redós de catalans
que suporten l’esclavatge
i arrosseguen el grilló
sens sentir la vergassada…
Catalans, bons catalans,
desperteu, que el jorn s’atansa!
Aquest any ens comptarem
sense ser-hi tots encara;
cada nit de Sant Joan
serem més que la passada;
a cada any que arribarà
nostre cel serà més ample,
més gentil nostre horitzó,
més ardent nostra frisança.
L’any feliç que hi siguem tots
no ens caldran les alimares;
l’any feliç que hi serem tots
la nit bruna es farà clara;
a tothora en nostres cors
brillarà el Sol de la Pàtria;
floriran als nostres ulls
serenors mai somniades…
L’any feliç que hi siguem tots
no caldran les alimares…
Aquests focs s’apagaran…
i se n’encendran uns altres…
i les serres i els poblats
no seran més que una brasa…
I els estels esclataran
en guspires desgranant-se…
I esberlant-se el món de goig,
infantant la nostra Aubada,
fins les timbes cridaran:
—«Llibertat!»
I això s’atansa.
Eduard Girbal Jaume
Capellades , Nit de Sant Joan de 1906
.
|
Contactes
Registra´t
