Al meu habitual anar i tornar pels meus inferns tan sols trona el so de les portes que s'obren i es tanquen pel vent. Un ball infernal de cops. Una bogeria en la qual em submergeixo per sentir-me viu. Per sentir-me més viu que la resta. Accepto tractes i negocis amb el verí. Acostumo a esquinçar-me les vestidures fins a cremar-me per dins. És una forma qualsevol de vida. Poc recomanable i, amb certa freqüència, digna d'enveja. M'he tornat a perdre als meus inferns. I, per més que he estat pendent d'aquest xiulet que tan sols escolten els gossos, no vaig escoltar més que els cants de sirena que em van portar de cap al ventre de la balena. Una afable calma que portava mesos esperant. La calma que sempre vaig atribuir al miratge daurat que són els teus petons. La calma en el mar i la tempesta al cel.
Mai vaig esperar tanta sort. El meu racó és tan petit que tan sols cap un timbre per engendrar i matar cada assalt. I em repeteixo, mentre espero el teu alè, que a partir d'ara el combat serà lliure. Per perdre'ls tots contra tu abans de començar-los. Per guanyar-los tots amb tu amb una copeta de vi a la mà. Mai he demanat progressos. Mai vaig demanar res a canvi. Em tornen boig les llums i mai vaig perdre res a canvi. En tinc prou amb el tangible. Em basten els teus llavis. Em basta veure't ballar un vals abraçada al Diable. Em basta confondre a la nit i que els fanals dibuixin el camí de tornada a casa. Que les llums que escupen els teus ulls siguin el meu caminet de les engrunes.
Tiraria mil ancores en cada murmuri. M'arrauliria per sempre en cada mirada. Però no m'empadronaria mai en cap dels palaus que construïm amb rialles. Prefereixo l'anar i venir de cada cervesa a la barra. Prefereixo el dolç de cada dubte i poc m'importa el matí. Seria un complet idiota si la línia del meu horitzó aparegués tatuada als meus retrovisors. La prefereixo davant de mi. La vull a la puta cara. Per poder seguir practicant sobre ella els meus equilibris. Els meus exercicis de dansa. Per allunyar els peus del sòl que amb tanta freqüència s'esquerda. Tan sols confio en els meus peus. Mai en el meu sòl. I tampoc solc creure més enllà que en els teus petons.
Creuar la línia. Sortir-se del camí de tornada a casa. Perdre el rumb i el nord, i trobar una nit de la qual penja un neó que indica que la partida està guanyada. Rugits de gana al ventre de la balena. La balena que ahir ballava entre les onades i avui jeu a la riba encallada. Un paset curt que permet tornar a agafar el pas en una desfilada de gala. Rugits i silenci. I ni rastre del gong que anuncia o finalitza el combat. Un impass de temps perdut en el rellotge del silenci. Una altra copeta de vi negre i no pensar ni un segon en el retorn. Equilibris sobre la prima línia de l'horitzó. Equilibris maleïts sobre els estels de cada mirada en el teu firmament. No m'importa que deixis anar la meva mà, m'importa que marxis molt lluny. M'importa que ens besem tan fluix que se'ns omplin les boques de por. M'importen les ganyotes amb tu. M'importa on vas amagar el desig.
Posar la taula en el centre. Un matalàs qualsevol al ventre d'una balena. Una ingesta tan enorme de la teva llum que ha portat als meus dies unes nits en vela. Responsabilitats maleïdes sobre unes estovalles de paper. Em miren malament pels carrers. Saben que em vaig perdre en els meus inferns. Que em vaig beure el teu verí. Em miren malament perquè saben que se'ns acaba aquest hivern. I que si em jutgen per això la condemna serà injusta. Que vaig arrencar la meva pell de quatre estirassades. No per jugar amb el foc. Guardo en el meu racó cada petó. I beneeixo aquest infern que vaig recórrer amb tu. Beneeixo cada segon i assumeixo cada condemna. Reincident dels meus pecats. Dels teus focs.
No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't