| |
Mars de Petons
 dimarts 12/juny/2012 - 01:40  1373  3
Estic gairebé convençut que he donat totes les passes necessàries. Tant les que m'impulsen cap endavant com les que em porten de tornada al meu forat. He anat i he tornat sense mirar enrere. He controlat els tres retrovisors en la seva justa mesura. He trepitjat l'accelerador i el fre tantes vegades com he considerat oportú. I ara, assegut aquí, a la vora del camí, em segueixo sentint perdut. Em segueixo morint de ganes de donar els salts que no he donat. I em segueixo cansant de voltar d'aquí cap allà. Segueixo amagant preguntes per temor a les respostes.
Segueixo a l'aguait després de la cuirassa de les meves turbulències. He fet tot el possible per contemplar i comptabilitzar totes les onades que l'onatge ha estavellat a la meva cara. Però la bellesa de la nova arribada, sempre, m'obliga a oblidar les onades passades. He après, amb el temps, a relegar el meu plaer a aquest estavellar del mar contra el meu pit. No m'importa la seva bravesa. Ni em conformo amb les seves carícies quan es calma. Ho vull tot d'aquest mar que s'obstina a desafiar-me i que jo, per compensar, engoleixo sempre amb grans mossegades. És un estira-i-arronsa continu. Sap que li pertanyo. I m'envolta amb les seves onades d'escuma. I m'acull al seu ventre sense preguntar-me mai per ahir. Cada onada d'avui serà una nova demostració del seu poder. Cada onada de demà un nou bressol per a mi a les seves nits salades.
No concebo una vida sense onades. Sense mar. Em sona com una condemna irrespirable. Lluny de la seva remor d'altamar i la seva olor a salitre. M'agrada pensar que el seu onatge necessita del meu pit com jo de la seva bravesa. M'agrada creure que aquestes onades que adoro m'esperen durant tota la nit, per brindar-me els seus jocs quan arribo a la riba. M'agrada creure'm especial. Em costa sentir-me un qualsevol. M'encantaria cargolar el meu llit al fons del mar per perdre de vista tot el que l'aigua no desitja cobrir amb el seu mantell.
Adoro els seus rugits i els seus atacs de fúria. Submergir-me al seu ventre i emborratxar-me dels seus silencis. I ha estat just avui, al fons del mar, quan m'han concedit un desig. He tancat molt fort els ulls i he estret els punys. Era tal el silenci que tan sols escoltava el cruixir dels meus ossos. I ha estat llavors quan li he demanat el desig: Li he demanat que cada petó em sàpiga com un primer petó.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
