
Tauler Contactes Cerca Blocs Agenda Fòrum		Entra Registra´t

Benvingut/da al meu bloc!

nola ha escrit 3 articles i te 23 comentaris. L'últim article ha estat fet el 12/06/12

perfil de'n(na) nola | àlbum de fotos de'n(na) nola

Article del bloc de nola

Camins paral·lels

dissabte 9/juny/2012 - 07:37 899 6

Algú em va dir un cop que el fet d’escriure podria ser quelcom terapèutic per un mateix. En aquell moment no vaig entendre quin servei em podria fer (tan sols recordo a ma germana espiant els meus diaris i sentir-me una estúpida rematada), però no sé el perquè, o potser si, en aquest moment de la meva vida, l’he recordat i m’he decidit a fer-ho. Ha estat un poder superior, un pensament massa intens com per deixar-lo passar fàcilment. De fet, no he pogut deixar de pensar-hi des del moment en que he obert els ulls aquest matí. Estava tant a gust aquest matí al llit, feia dies que no dormia bé i ahir vaig decidir prendre’m tota una nit sabàtica per somniar i descansar. Puc assegurar que he aprofitat cadascun dels segons d’aquell moment del matí en el qual estàs mig adormit i l’aire suau t’obliga a tapar-te amb els llençols, i a jugar amb ells tranquil•lament, assaborint l’inici d’un dia assolellat... Deliciós.

Aquest mateix algú m’està fent parar boja. És la persona més intel•ligent, espectacular, sensible, apassionada i única que he conegut fins el moment. I, a més, sap escriure! És molt fàcil escriure, però saber-ho fer de debò: transmetent tot allò que sent, utilitzant correctament els pronoms, fent ús dels accents, col•locant degudament les “v” i les “b”, etc., no, no... això no ho fa qualsevol.

Aquest mateix algú és inaccessible per a mi. I jo per a ell. Estem fets l’un per l’altre, però no hi ha cabuda per a res més que l’admiració que sentim entre nosaltres.

Jo sóc lliure. Ell està lligat. Jo vull fer mil històries boges. Ell te una vida planificada. Anem junts però sense estar-ho. Els nostres camins són camins paral•lels.

Escriu articles al teu bloc

Comentaris sobre aquest article

MartinaH

Camins que no es troben

Sunday, June 10th 2012, 6:43 AM

El problema dels camins paral.lels és que mai acaben trobant-se. Estan tant a prop i alhora tant lluny l'un de l'altre... Imagino que deu crear impotència i frustració.
Ànims!

llumdellu

nona

Sunday, June 10th 2012, 6:35 AM

jo t'entenc , tambe tinc un cami paral-el,peto

txeic-tgn

Pot ser...

Sunday, June 10th 2012, 6:16 AM

i per variar et deu dir: ja em divorciaré... idea molt però que molt original... i anar fent... anar patint... anar malvivint...

I t'ho diu un homenot...

Pot ser només és admiració? t'has convertit en fan? en fi... a mi m'agraden les coses amb tota llibertat sense condicionants... ara puc... avui no puc... ara he d'anar amb els nens... ara reunió familiar... ufffff quin patiment! I tu aguantant...

-tinta-

les històries

Sunday, June 10th 2012, 4:14 AM

es repeteixen una i una altra vegada... Homes lligats i dones optimistes, fins que deixen d'estar-ne. Jocs d'egoismes i comoditats, d'il·lusions i de fracassos. Jocs de sexe i d'emocions. Pren les regnes de la situació i escull tu, no esperis iniciatives dels altres. Tu saps què vols i què desitges. No et conformis amb menys. I si no pot ser, perquè despèn de dos, sigues fidel a tu mateixa. Abans que a ningú. Si no estem bé amb nosaltres mateixos, tampoc podem donar als altres...

sudn

no sé...

Saturday, June 9th 2012, 9:33 PM

igual que no es poden donar massa coses per sentades, tampoc es poden tancar les portes a pany i forrellat. El dia menys pensat poden canviar les circumstàncies i que aquells camins que semblaven paral·lels convergeixin.