| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de mar33
|
|
| |
Per tots els malalts de càncer i familiars
 dijous 7/juny/2012 - 06:57  1096  3
Aquest diumenge a l'ofici de viure COM ACOMPANYAR EL FINAL DE LA VIDA. LLegim al llibre "Tibetà de la vida i la mort" que quan morim totes les pèrdues que podríem experimentar a la vida es combinen en una sola pèrdua aclaparadora, de manera que és normal que una persona a punt de morir se senti de vegades trista, terroritzada o colèrica. En parlarem amb la psicòloga Cristina Llagostera, especialitzada en atenció pal·liativa, i amb Roser Marquet, metgessa de família i membre del grup d'ètica CAMFIC. Escoltarem la reflexió de Joan Ferrer, de Duèlia (www.duelia.org), i de Dekyi-Lee, creadora de la tècnica Transformative Mindfluness (www.educacionuniversal.org). I acabarem el programa amb el blog de notes de l'Àlex Rovira, i amb els mails d'amor de Jordi Llavina. I la pregunta que us fem és: quina ha estat la vostra experiència en l'acompanyament del final de la vida? Què heu après?
Duelia, la red social de ayuda en el proceso de duelo y enfermedad
www.duelia.org
Duelia es la primera red social de ayuda en el proceso de duelo y enfermedad. Pone en contacto a usuarios en una situación parecida, voluntarios que quieren ayudar, centros de duelo y profesionales.
Per qui no coneix el programa de l'Ofici de Viure, es un programa de ràdio de Catalunya radio , que es fa els caps de setmana, al migdia.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Alai |
Gràcies Mar
Thursday, June 7th 2012, 8:52 AM
Però el càncer no és l'unica malaltia que et pot dur a un estat terminal. I tampoc una malaltia que obligadament et dugui.
Per la resta, perfecte, escolto sempre que puc el programa, i n'estic al cas del tema dol i de l'acompanyament, de la dignitat en morir i en deixar de viure lentament...
Ara està de moda el budisme, i les creences orientals deixant de banda el cristianisme que, ens agradi o no, (a mi no), forma part de la nostra cultura. Saps? fa molts anys vaig treballar en un hospital religiós, on una monja es dedicava exclusivament a el que elles anomenaven "pastoral de la salut". Escoltava. Pacients i familiars. D'alguna manera els reconfortava. I per alguna cosa que no arribo a entendre, els hi feia marxar la ràbia i el neguit. I, morien uns, i es quedaven altres, amb tranquil·litat.
Jo he fet apostasia de l'esglèsia catòlica, saps? vull dir que tinc mooolts i mooolts dubtes, i mooooltes i moooltes coses ben clares al respecte d'eixes creences. Però saps? Anys després he seguit veient i acompanyant a persones que patien aquesta etapa de la vida, pq la mort n'és una etapa de la vida, i només amb creences, amb convicció ho han fet despullats i preparats per fer-ho.
Tant és així, que quan el meu pare va ser diagnosticat de la seva malaltia vaig anar a cercar a aquesta monja de la que feia menció abans. Però no em va servir. L'únic que em va servir per donar-me pau interior entre tanta ràbia i patiment per la pèrdua del pare va ser restar en pau amb ell. Tots dos ens vem deslliurar del llast no gens positiu que compartiem i llavors vem -una mica- alleugerir-nos tots dos. Mai he vist tant d'amor entre els meus pares com llavors. Ni entre nosaltres.
I ja m'aturo que m'en vaig pels cerros de Úbeda.
Petons guapa!
Alai
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
