| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
Sóc com sóc i no canviaré
 dimecres 6/juny/2012 - 05:24  831  7
Cadascú afronta la mort i les malalties greus de manera diferent. Alguns amaguen la realitat amb eufemismes com “una llarga malaltia”, “tenia un mal lleig”, “se’n ha anat”, tot per no dir les coses pel seu nom. Altres, senzillament, fan com si no existissin. Sembla que dir les coses pel seu nom sigui lleig o agreugi les seves conseqüències, posició totalment respectable.
En el meu cas dic les coses com son, la meva dona te càncer i morirà per culpa del càncer o de les seves conseqüències. No soc capaç de viure aquest final en silenci, per guardar-me el patiment per a mi he patit atacs d’ansietat i arítmies cardíaques. Ho sento, no puc anar per aquest camí si vull estar per les meves filles.
Per mi, parlar-ne obertament dels meus sentiments, les meves pors i el meu dolor, del meu estat d’ànim, significa poder treure’m la pressió interior. Fer-ho aquí, on tots ens amaguem darrera un pseudònim, suposava l’anonimat doncs no se de cap amic o familiar que hi sigui. Qui no ha explicat un secret a un amic? Fins hi tot coses que ens han dit que no expliquem? Es una situació complicada i la solució potser es igual de complicada.
Penso que no he faltat mai el respecte a ningú i que he fet servir un llenguatge prou acurat, sense grolleries. Si algú s’ha sentit ofès demano disculpes, però que tingui clar que continuaré escrivint del que sento i com ho sento.
Segur que alguns de vosaltres no estareu d’acord amb la meva manera de tractar la situació, potser no ho faríeu o ho faríeu d’una altra manera. Cadascú fa segons la seva manera de veure i entendre les coses.
No busco el beneplàcit de la gent, no vull floretes, ni alabances, només vull poder expressar i alliberar-me de la carrega que suposa conviure tant de temps amb aquesta malaltia de la que ja coneixem quin serà el final.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
-tinta- |
de vegades
Wednesday, June 6th 2012, 4:55 PM
més val que no opinem tant, potser, Martina. Perquè una persona que està en estat límit, i troba la manera de superar-se, i troba recolzament de persones tan ingènues com ell -si és que en som, probablement sí, i que duri- en un mitjà diferent, doncs ben trobat està. Si el vols aconsellar, no facis un discurs de lluïment adreçat al públic: envia-li un correu privat. En definitiva, cadascú troba la seva via. I el llobarro, de passada, a mi em dóna molt. Jo també tinc un malalt terminal a casa. Però vaja, que cadascú faci el que cregui. Només faltaria.
|
|
feda |
llobarro....
Wednesday, June 6th 2012, 12:17 PM
....segueix essent com ets, jo penso igual q tu, segur q hi ha gent q no és del tot correcte en aquest xat però jo he tingut la sort de contactar amb gent mol maca, gent q conec i amb la q em relaciono. Qüestió de sort? potser sí, o potser a través dels seus escrits he fet una tria de qui m’interessa i de qui no. I les persones q vares conèixer l’altre dia en són un bon exemple del q t’he dit, et donaran un cop de mà si el necessites, igual q moltes d’altres, com jo, a les q no coneixes de res.
Qui marca la línea del q és o no és correcte?. És cert q la teva dona té dret a la seva intimitat però tu també en tens a poder treure aquesta angoixa q no et deixa viure, per tan........... i no és la primera vegada q t’ho dic, no seré jo qui et jutgi.
I potser també sóc una ingènua però penso com tu. Una abraçada per als dos o més bé per a vosaltres dos i les vostres filles.
|
|
uneak |
Canviar no, vigilar si.
Wednesday, June 6th 2012, 8:09 AM
Esta clar que aquí tots donarem la nostre opinió, totes son diferents i respectables, i ets ben lliure d´expressar els teus sentiments com, quan i on tu creguis, ja que com molts a la teva situació ho porten amb silenci i això no es bo tampoc.
Així que endavant! però si que crec que et pot ser fàcil anar perdent
l´anonimat del principi, ja que trobaràs gent molt maca i cada cop et vas obrint més... però pensa que també et pot passar el contrari. Aquí i passa molta gent i el mon es molt petit i no tot es el que sembla. Espero que no t´hagi molestat, no es es la meva intenció, si no simplement es la meva opinió! endavant, ànims i segueix com tu creguis! una abraçada!
|
|
MartinaH |
...
Wednesday, June 6th 2012, 7:20 AM
Penso que s'han interpretat malament alguns comentaris i opinions, escrits tant lliurement com ho pot fer hom sobre la seva pròpia vida. I és aquí on vaig: pròpia vida.
Abans de tot, dir que jo no he percebut hipocresia de cap mena, com tampoc crec que ningú tingui intenció de censurar a ningú; només faltaria. Cadascú afronta el tema de la malaltia i la mort com li plau, i sobretot com pot. Això no hi té res a veure.
Ara jo parlaré per mi, i espero que se’m respecti la meva opinió de la mateixa manera que jo respecto la dels altres.
M’agradaria saber més de lleis per poder argumentar –ho amb coneixement de causa, però no és el cas, i en realitat prefereixo parlar des de la lògica i el sentit comú. El meu comentari en el bloc anterior tenia relació amb el DRET A LA INTIMITAT.
Partint de la llibertat d'expressió sempre que no falti el respecte, ratlli el mal gust i la vulnerabilitat d'altri, tothom és absolutament lliure d'escriure el que vulgui sobre la seva persona.
Ara bé, penso que està casat amb un altre individu no ens fa amos i senyors de la intimitat de l’altre. Amb això vull dir, i parlo per mi, que des de la meva particular i humil visió, no es fa cap mal si es parla d'aspectes molt íntims d'altri sempre i quan, (parlo d'aquest espai dels blocs del xat.cat) es conservi l'anonimat.
En el moment en que has abandonat aquest anonimat, penjant fotos teves i de la teva família, t’has deixat reconèixer presenciant-te davant d’altres, i en definitiva: t’has desvirtualitzat; qualsevol pot associar la teva família a tu, descobrint així la seva identitat, i que pel que tu mateix has dit, ella no te n’ha donat el consentiment. Penso que no estaria de menys, o més aviat: caldria, demanar l'autorització de la persona implicada per a poder publicar (per exemple converses privades) i si a més, està relacionat amb un tema tant íntim i personal, que principalment afecta a la seva pròpia persona i després a la seva família.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
