| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
Crisis, reciclatge i el pot del Colacao
 dimarts 5/juny/2012 - 08:35  940  11
De sempre, a casa, hem fet reciclatge i ara amb la crisis encara més.
Fem recollida selectiva de tots els residus que es generen a casa, i en moltes ocasions podem aprofitar per fer reciclatge. Les ampolles i garrafes buides es poden transformar en torretes per flors i plantes, els papers triturats poden servir per fer compost, les restes de verdures i fruites serveixen per fer compost i vermicompost que desprès farem servir a les torretes. La roba de la gran (sort que tot son nenes) ha anat passant a les seves germanes i ella n’ha aprofitat roba meva i de sa mare.
Des que hi ha crisis, ens hem anat mirant encara més les compres que fem. Com diu la dona, per nosaltres, la crisis fa molts anys que la tenim.
Tot això no deixa de ser el que moltes famílies fan, però el nostre cas es poder una mica extrem.
Amb l’afany de deixar-ho tot lligat i mirant de gastar el mínim (son molts euros això de l’enterrament), la dona va estar pensant que millor que una urna (vol ser incinerada) pel seu enterrament podríem aprofitar el pot gran del Colacao, aquell pot groc amb la tapa de rosca vermella.
Des de llavors, ens estem fent uns tips de riure explicant situacions fictícies en les que apareix el famós pot de Colacao. Anar amb el pot sota el braç per la Rambla i dir que has portat la dona a passejar, vigila aquest polsim que no es Colacao que es la mama, ..... Se que sembla molt irreverent, però es que es ella mateixa (la dona) la que ha començat amb aquestes petites historietes, potser per fer d’aquest moment algo natural com posar-se Colacao a la llet.
Jo ric, però per si de cas m’informaré, no fos cas que no me la deixessin posar al pot de Colacao i no el pugessim reciclar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
-tinta- |
em sap greu
Tuesday, June 5th 2012, 4:15 PM
que la gent s'espanti del que expliques que, ben mirat, no és res estrany. Forma part de la vida. Bé, que s'espantin, no em sap greu. Però que et censurin, sí que em dol. Ben mirat, fas el que necessites per no caure en un pou profund. Tens el meu respecte, em trec el barret davant la teva lluita. Sisplau, no siguem hipòcrites. Que la vida real existeix. I ja posats, jo tinc dit als fills que tirin les meves cendres al veí del costat, que porta anys emprenyant-nos amb els seus sorolls de màquines. Almenys, que tinguin la molèstia d'escombrar-me.
|
|
anima |
llobarro
Tuesday, June 5th 2012, 9:35 AM
Fins avui no he gosat a intervenir en els teus blocs, sempre d'un tó intim i molt, molt personal.Fins i tot diria que ratllant la emotivitat conduida.
Respecto tota clase d'aportacions als blogs mentre no traspassin la barrera de la mala educació i la llibertat de l'altre. Aquest ,és un espai pensat per poder manifestar-nos de qualsevol temàtica i a més poder.lo compartir , valorar , i contrarestar amb altres companys del xat.cat.
Dit aixó, crec que la manifestació i redundància sistemàtica de certs temes tan personals , íntims, i delicats com potser la malaltia d'un esser estimat, exposats públicament en un blog d'una xarxa social, hauria de comptar , com a mínim del beneplàcit de la persona en qüestió.
No dubto en cap moment que no sigui així en el teu cas i que segur té fins terapètics i alliberadors poder compartir angoixes i neguits. No és la meva intenció personalitzar,només donar un punt de vista general , després de llegir el blog que ens ocupa i que en algún moment pot semblar frívol sense ser-ho.
Una abraçada
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
