| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
Això es un vici, compartit.
 dilluns 4/juny/2012 - 10:20  961  12
Ara fa un mes que vaig començar a escriure aquest bloc i s’està convertint en un vici. Un vici secret en el que vosaltres sou els meus puntals, assessors i confidents. Tant es així que ningú, a banda de vosaltres, ho sap ni tan sols la meva dona.
Potser per la seva actitud es pel que no li he dit res, no li agrada fer públic el seu estat ni les coses que li passen pel cap, ni com ho estem passant, de cara en fora sembla que no passi res. Però jo no puc dur aquesta carrega amagada com fins fa un mes, m’estava fent mal a mi mateix reprimint els meus sentiments i m’estava començar a afectar ja a nivell físic amb les arítmies.
Molts m’heu fet saber que em seguiu i es molt d’agrair, només cal veure les vegades que s’han llegit els meus escrits per veure que en sou molts, la veritat es que no m’ho esperava. Els vostres comentaris son una injecció continua d’ànims i bons desitjos, cosa que em fa aixecar-me cada dia amb la il•lusió renovada de que tot anirà be, que potser avui serà el dia en que trobin la cura.
El que va començar com una manera de treure’m la pressió que tenia dintre, s’està convertint en un vici deliciós. Des que em llevo al matí, vaig donant-li voltes al cap de les coses que us voldria explicar fins que m’assec davant l’ordinador. Us explico els meus problemes, dubtes, vivències i, de tant en tant, alguna alegria. Avui només us dic que no m’hagués pensat mai que escriuria tants dies seguits i que faria tants amics, encara que sigui a la distancia, i que coneixeria gent tan fantàstica.
No se quan de temps em durarà aquesta vena escriptora, però si es com tots els vicis, espero duri molt de temps i que el puguem compartir.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
marilis |
Per LLobarro
Monday, June 4th 2012, 4:18 PM
Crec que el fet que tots siguem tant explicits als blocs és degut a ser més fàcil parlar amb gent que és receptiva però no està involucrada sentimentalment amb nosaltres, lo que ens permet mostrar les nostres pors i preocupacions, i per tant ens allibera i reconforta.
Als malats, generalment, no els agrada mostrar com estàn, desvalguts, febles, i demostren una fortalesa que, a vegades, no tenen, només per estalviar-se la pietat.
T'Encoratjo LLobarro a continuar tenint tanta cura i tant amor per la teva dona, i davant nostre, baixa la guardia si us plau, no necessitem cap heroi.
|
|
Pelacanyes |
Poder no sóc tan fort com ella
Monday, June 4th 2012, 3:56 PM
No tothom te aquesta fortalesa, encara que moltes vegades només es la imatge que dona al exterior, a casa plora i crida, com ho fa molta gent que pateix.
Jo se coses que ella desconeix, de la malaltia, d'altres casos molt propers, i això que no li explico a mi em fa mal. No li explico pel mateix motiu que ella no li explica a son pare que te un càncer al fetge com sa mare, perquè fer-lo patir (sa mare va morir en quatre mesos).
Si algú no entén els meus motius per continuar escrivint, ho sento. Si algú pensa que fent-ho vaig en contra dels desitjos de la meva dona, penso que no ha entès perquè escric.
Entenc la seva postura envers els veïns i els amics, no vol tractes diferents ni coses per l'estil, però per entendre-ho també hauríeu de conèixer el nostre entorn (de vegades massa protector).
No conec massa gent, que no siguin coneguts o familiar, als que els hi pugui explicar les coses que em passen. Gent que amb el seus consell, em fan més suportable la meva situació
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
