| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Joanllop
|
|
| |
Plou
 diumenge 3/juny/2012 - 12:56  1165  7
Comença a ploure quan sóc a uns cinc quilòmetres de casa. En sortir ja sabia que plouria. De fet, volia que plogués. No he agafat l'anorac, feia xafugor. Només porto uns texans curts, una samarreta, uns mitjons blancs i les inseperables i atrotinades Nike. Les primeres gotes em refresquen . Fa una hora que camino i s'agraeix aquest bàlsam. Malgrat que el camí és planell, alenteixo la marxa per a entomar la pluja esperada. Sempre m'ha agradat mullar-me. De petit, quan plovia, agafava la bici i sortia a pedalar sota l'aiguat. Encara recordo els crits de ma mare: "Joaaaan, toooorna, que et refredaràs!" Si era estiu, m'agradava banyar-me al mar plovent. Era una sensació molt especial.
Camino sota la pluja i sento a la pell les pessigolles que em fa l'aigua. La samarreta xopa. Les ulleres també. No tinc pressa. No tinc fred. Camino a poc a poc. A casa no m'espera ningú. M'aturo i escolto el remoreig que m'envolta: un xip-xap que s'intensifica cada cop més, la meva gossa m'està mirant amb atenció, vol el tronc que porto a la mà. Em sento líquid. Les bromes han enfosquit el cel crepuscular. La visibilitat és escassa. No passa res: sabem el camí de memòria, el podria'm fer a ulls clucs. Segueixo caminant xano-xano, remullant-me. Quan arribo a casa m'ho trec tot, agafo la tovallola i aixugo a la Naia. Vaig a dutxar-me. L'escalfor de l'aigua de la dutxa em deixa el cos perfecte. El camp fa goig. La primavera és la meva estació predilecta. Em quedo assegut al porxo mirant l'última llum del dia. Engego el Acer i escric aquest post. Torna a ploure.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
