| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
Música de diumenge: Franz Liszt, RAPSÒDIA HONGARESA Nº 2
 diumenge 3/juny/2012 - 06:40  1727  10
Franz Liszt (Ferenc Liszt en hongarès) nasqué el 1811 a la ciutat de Doborjan, la qual restava al comtat de Sopron, (Hongria). En virtut del Tractat del Trianon (1920), dita població passa a ésser anomenada Raiding i esdevé part d'Àustria. Liszt és considerat un dels grans virtuosos del Romanticisme, juntament amb els seus contemporanis Frédéric Chopin, Johannes Brahms i Hector Berlioz. En nombroses ocasions fou considerat el més gran pianista de l'època.
La vida sentimental de Liszt ha donat lloc a nombrosos mites i faules. Un dels més persistents fins a dia d'avui, ha esta la creença què el músic tingué diversitat de fills il•legítims. El fet de posseir abundants amants, algunes de les quals foren cèlebres escriptores, cas de la francesa George Sand, i el fet de que s'al•ludís al músic en les obres d'aquestes, varen contribuir a intensificar aquesta aura fabulosa.
La Rapsòdia hongaresa nº2, S. 244/2 forma part de les dinou Rapsòdies hongareses del compositor hongarès i és, amb seguretat, la més famosa de totes. Molt poques peces per a piano sol han aconseguit tanta popularitat, pel que ofereix al pianista l'oportunitat de mostrar el seu virtuosisme al mateix temps que atreu enormement al públic. Va ser composada el 1847.
Aquesta rapsòdia s'ha utilitzat molt en dibuixos animats i ha servit com base per a diverses cançons populars.
Tot i que d’aquesta obra hi ha versions orquestrades, he preferit escollir-ne una interpretada només per piano que és tal i com Liszt la va imaginar i compondre. L'intèrpret de la versió que us ofereixo correspon al pianista i compositor italià Paolo Marzocchi.
www.youtube.com
Bona setmana!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
.../.../...
Sunday, June 3rd 2012, 2:38 PM
Tati77, tocar el piano un diumenge a la tarda hauria d'estar classificat com a pecat. No pot ser tenir un gaudi tant intens sense pagar penyora... Has pecat?.
Les relacions personals dels músics, íntimes o no, com a gent sensible que eren, també formant part de la història de la música. Gràcies als sentiments que experimentaven quan per exemple s'enamoraven o estimaven, augmentaven la seva creativitat i avui ens en podem gaudir. O sigui visca l'enamorament en els artistes!.
Molt bona l'aportació del Tom i Jerry MartinaH, malgrat la generació que ens separa, a mi també m'agraden molt aquesta parella de malvats innocents... Els hi he passat el you tube als nets.
Marc II, gràcies pel teu comentari.
|
|
tati77 |
Compte no ens confonguem!!!
Sunday, June 3rd 2012, 7:50 AM
Els culebrons musicals, per tant que culebrons, poden donar lloc a confusions!
És clar que en Liszt i la Sand es coneixien però la seva relació va ser curta. Amb la seva amant més estable, la comptessa d'Agoult, va tenir varis fills. D'aquest, la més famosa és la seva filla Cosima Liszt qui va estar casada amb el director d'orquestra Hans von Bülow a qui va abandonar més tard per el compositor Richard Wagner.
De qui George Sand va ser amant durant prop de deu anys és de Frédéric Chopin. Ella escandalitzava força a la societat del moment ja sense cap problema es posava pantalons i fumava a les reunions socials a més de ser escriptora. També surt als llibres d'història ja que, degut a la tuberculosi de Chopin, van viatjar a Mallorca (que no era un lloc turístic com ara) i com us podeu imaginar van ser tota una "novetat" per a la població autòctona.
El del pacte del diable és el violinista Nicolo Paganini. Es sap que Liszt de jovenet el va veure actuar i va quedar tant impressionat que això va fer que es volgués convertir en un virtuòs del piano. En Paganini era un home alt, molt prim, amb el cabell llarg i fosc, la cara marcada, que sempre vestia de negre i que, al ser hiperlaxe (tenir més flexibilitat del normal a les articulacions) tenia una tècnica violinística fora del normal. Va començar a còrrer el rumor de que si podia fer tot el que feia amb el seu instrument era perquè havia fet un pacte amb el diable.
Ell va aprofitar la situació i encara va potenciar més aquesta imatge per exemple vestint capes llargues fins als peus i també de color negre... la gent s'ho va arribar a creure tant que omplia els teatres on ell actuava (el morbo, com no) i van arribar al punt que quan va morir, per si de cas, el van enterrar a la part del cementiri no consagrada i destinada a les persones d'altres confessions religioses i als suicides!!!
Veterà, m'han entrat ganes de tocar una mica el piano, a veure si a la tarda tinc una estona i m'hi poso!
:)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
