| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
REFLEXIONS SOBRE LA MARATÓ DE LA POBRESA
 dijous 31/maig/2012 - 06:59  865  7
No he seguit cap de les maratons de Tv3. Són programes massa llargs i massa reiteratius per a mi. No és que no sigui adicte a la televisió, que ho sóc, sinó que m’agrada una oferta més variada i no tant matxacona. Tampoc he donat mai diners en cap marató. No estic en contra de la caritat, però no la practico. Opino que amb la solidaritat que es deriva dels meus impostos ja complexo i en tot cas ho faig a través d’organitzacions religioses que tenen tota la meva confiança.
Tampoc he seguit enguany la marató sobre la pobresa. D’entrada, quan es va plantejar, em va semblar una bona idea. El fet que cada vegada hi ha més catalans pobres hauria de fer que els que encara no ho som – qui sap per quant de temps- ens solidaritzèssim amb ells.
Vaig veure, però, que hi havia gent que s’hi manifestava rotundament en contra dient que la pobresa és cura amb polítiques socials i no amb caritat. No hi estic d’acord: la gent que està en una situació desesperada espera que les administracions canviïn les coses, però no els hi sembla malament que la societat civil els hi tiri una corda per a sobreviure. Vull dir que d’entrada crec que polítiques socials i caritat no són incompatibles i menys en uns moments en que les polítiques socials estan sent retallades per culpa dels dèficits públics acumulats i per la manca d’ingresos a través dels impostos. Queda molt bé que gent de classe més o menys mitjana i progre es queixin de que es faci caritat, però, francament, em costa molt imaginar-me una persona que passa necessitat de debò queixant-se d’això.
Ara bé, més enllà d’aquesta bona idea aparent, jo voldria saber quins són els números finals de la Marató de TV3. Es a dir, quan costa la Marató, què cobra cada un dels que hi participen i, finalment, que és el que queda, en aquest cas, pels pobres. Es a dir, agafar els quatre millons d’euros que es veu que s’han recaptat, restar totes les despeses donant transparència a totes les partides i veure què quèda pels pobres. Perquè, és clar, podria ser – i només dic podria ser perquè ho ignoro- que en el nom dels pobres algú fes negoci.
Em crida l’atenció una segona reflexió de Carles Flavià en la que jo no havia pensat. En Flavià, indignat, diu – i em sembla molt bé que ho digui a BTV, tot i que a Barcelona governi CiU i ell sigui un simpatitzant del PSC – que no és pot fer de la pobresa un espectacle. Com que no he vist la Marató ignoro fins a quin punt els casos aportats per TV3 i la manera de tractar-los han estat morbosos. Penso, però, que saber trobar l’equilibri entre un reclam per a que la gent faci una donació i el respecte que tothom es mereix – i més si la gent està desvalguda i encara més si es tracta de canalla, malalts o gent gran – ha de ser molt difícil. Traspassar les línees i transformar en espectacle humiliador el que és una nafra social no deu costar gens i el que deu costar deu ser contenir-se.
Penso, per una altra banda, que de la mateixa manera que hi ha molts documentals i programes de la televisió que ens parlen de la misèria a les quimbambes, és bo que coneguem la misèria que tenim més a prop. No pot ser que siguem uns especialistes en la misèria de la Índia i no coneguem les dificultats dels catalans que amb prou feines si mengen un cop al dia.
Tot plegat em du a plantejar-me els molts interrogants sobre el què i el com i el perquè. Com a mínim seria bo que els números – tots els números – els coneguessin. Perquè, si els números són dignes, potser fins i tot en el cas que s’hagi muntat un espectacle haurà estat raonable que això hagi estat així, ara, si els números són indignes i els qui hi han sortit guanyant són els professionals que hi han participat, simplement haurà estat una presa de pel.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
peixeter |
JO
Thursday, May 31st 2012, 7:28 AM
valoro positivament els esforços de la societat civil, Catalunya es un exemple en participació, grans obres i molta part de l'empenta d'aquest país es gracies a una societat organitzada i emprenedora, soc critic en la marató sense oposar-me hi totalment, per que renta algunes consciencies, la caixa per exemple un dels màxims entitats que ha desnonat a gent per una bombolla immobiliària, que tenia molts padrins i ara ningú la vol, els polítics que no estan a l'alçada del que el seu país els hi reclama, on la transparència no hi es, on es mes important la poltrona que dona respostes, als problemes que ens angoixen, potser aixo no es nomes la pobresa hi com molt be dius, hauríem de conèixer les xifres i desprès valorar-ho, hi si realment hi ha algu que no ho hagi fet altruista-ment dons pot ser mes que greu.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
