| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
Qualitat de vida i medicina. Evolució d'un càncer
 dijous 31/maig/2012 - 05:31  763  6
Per molta gent, la qualitat de vida es tenir un cotxe últim model, la ultima versió del seu videojoc preferit, un televisor d’última generació, .... però, pels malalts de càncer, la qualitat de vida es mesura amb altres paràmetres.
Poder fer vida normal, sense necessitar ningú que els ajudi, coses tan simples com obrir una ampolla d’aigua, cordar-se les sabates, menjar, .... viure com la resta de les persones.
De vegades penso que la medicina s’ha centrat tant en guarir les malalties que ha deixat de banda la qualitat de vida dels pacients. Tractaments agressius per tallar la progressió de la malaltia sense tenir en compte els efectes secundaris, que de vegades son els efectes més visibles de la malaltia.
Nosaltres porten sis llargs anys lluitant contra el càncer i, en aquest temps, he vist com la malaltia a anat minvant la qualitat de vida de la meva dona. Primer va ser el no poder fer servir el braç dret en esforços, donat que va haver buidat dels ganglis de l’aixella; per segons quines feines poder no es important però si se es escultor i destre et limita molt treballar. Desprès va ser la mobilitat de les extremitats inferiors, amb dolor de certa intensitat quan camines. Degut als tractaments intravenosos, les venes del braç esquerra (al dret no s’hi pot fer ni una rascadeta) s’han aprimat i endurit pel que li van haver de posar un port-a-cat (un dispositiu directe a l’arteria subclàvia). Amb el pas del temps i la aparició de noves metàstasis, limfedema al braç dret que limita els moviments dels braç i redueix la sensibilitat de la ma, més dolor a la cama dreta, dificultat i dolor al respirar, dolor segons moviments del cap, problemes gastrointestinals, aparició d’inflamació i ferides a mans i peus, despreniment de les ungles dels peus, ....
Una persona activa, amb una activitat professional de força física, ha anat perdent-ho tot fins l’extrem de tenir que passar moltes hores al llit sense poder fer res. La seva força física ha desaparegut, ja només li queda força psicològica però amb el pas del temps també la perdrà i amb ella perdrà la batalla contra la malaltia. Moltes hores per pensar i veure com la vida se te’n va d’entre els dits...
Els que estem a la seva vora només podem suplir la seva força amb la nostra, intentem que la seva qualitat de vida sigui el més propera a abans de la malaltia, cosa impossible doncs necessita que li fem els altres.
La medicina no fa res en aquest sentit . Et tracten per coses que tu no veus, però veus com apareixen les seves seqüeles. I continuen fent proves, proves i més proves, amb un futur incert sobre els seus resultats i els seus efectes secundaris. I així anem passant el temps, amb menys qualitat de vida i menys vida.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
