| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de marilis
|
|
| |
PETONS, BESETS, BESADETES, BESITOS...
 dimecres 30/maig/2012 - 08:38  2213  9
·······
Recordo tots els petons que han estat especialment importants per mi, el quan, com, on, amb qui.
El que esperava cada nit, que relaxava i feia dormir bé, el de la mare. "BESITO" CONFIAT.
Les que s'acompanyaven de regals, del contrari , no es prodigaven a les tietes. BESADETES INTERESSADES.
El robat, l'indecís, l'impacient, l'explorador...que parlaven de móns per descobrir. PETONETS PROMETEDORS.
Aquells que frisava per donar, si finalment m'oferien els braços oberts. BESADES DE PERDÓ.
El que es fa curt i precisa de més contacte i d'altres fluids. BES DE PASSIÓ.
El que més que bes, és llepada, instintiva, animal; la que vaig fruir amb la meva cria recent nascuda. BESADETA DE TENDRESA INFINITA.
L'últim que mai hagués volgut donar, el deixat damunt de la freda pell, la que no pots escalfar ni resposta té; amb el cor trencat i la dessolació de saber que és la darrera oportunitat. PETÓ DESESPERAT.
El que he rebut i correspost avui, que posa punt i fi a 25 anys de convivència. BESET ALLIBERADOR.
I tots els que resten al meu sac que ansien ésser regalats, voldria fóssin reclamats, també per tú. PETONS IL.LUSIONATS
.......
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
krispi |
Petons de colors
Wednesday, May 30th 2012, 7:48 PM
Per mi, tots els petons que donem, regalem, ens roben o ens guardem estan carregats de diferents emocions ben diferents i sovint difícils de descriure o inerpretar. Si ja ho és per a nosaltres, més ho és encara pels nens, pel que procuro fer-los un símil de la vida real però a la seva petita escala i és quan apareixen els PETONS DE COLORS.
Com diu la Marilis, hi ha petons confiats, interessats, il·lusionats, etc. Doncs vindria a ser el mateix però aplicant-hi les caracterñistiques pròpies dels colors, per exemple, hi ha petons grocs, que són àcids i excitants, hi ha petons roses, que són tendres i carinyosos, hi ha petons verds, plens d'esperança i recolzament, petons taronges que ens apugen els ànims, petons vermells, molt intensos i apasionats, petons blaus carregats de pau i serenor,...
Espero que et convenci la meva explicació i et regalo un petit petó lila, segur que sabràs el per què. :-)
|
|
ziol |
Abraçades
Wednesday, May 30th 2012, 10:29 AM
És curiós però mirant enrere, recordo molt més les abraçades que els petons: les de la mare, que em va deixar quan tenis sis anys, dels avis; del pare no, que mai no va saber tractar —físicament vull dir— els nens.
D'adolescent, mai no vaig intentar robar un bes a una noia, era més de braços i mans.
Recordo el primer petó a la muntanya, anant d'excursió. Primer la mà per ajudar un pas difícil, desprès senzillament per caminar una mica separats dels altres, més endavant el braç damunt l'espatlla, fins que en una aturada, vam completar l'abraçada. Potser és que pensava que encara no havia arribat el moment de besar, perquè quan ella va ser la que va iniciar un petó em va agafar totalment desprevingut. Sóc conscient d'aquella primera vegada, però el record més viu són unes mans al clatell guiant el meu cap i els meus braços estrenyent-la per notar-la ben prop. Sí, va ser a Matadepera.
Molts anys més tard, amb la parella, recordo moltes abraçades apassionades, segur que també hi havien petons intensos, però la sensació que em torna al cap, es la de tenir-la als meus braços…
Potser la filla em va ensenyar el problema que tinc amb els petons. Encara no caminava, però cada vegada que la petonejava, de manera reflexa es passava després el braç per la cara com eixugant-se. I quan va aprendre a parlar em deia que era un bavós… Però quan per provar em feia a mi mateix un petó, per exemple, a l'avantbraç, mai no el deixava mullat. Percepcions.
Total, que abraçar sempre m'ha anat millor.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
