| |
Prestacions per malalties greus
 dimecres 30/maig/2012 - 04:08  670  1
Fa uns mesos es va aprovar un Reial Decret en el que es reconeixia el dret a la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu.
Es un gran pas, dintre dels drets dels treballadors, que reconeix la necessitat dels pares per tenir cura dels fills. Però, a la vegada, es un desequilibri dintre del col•lectiu treballador envers aquells que tenen malalt al company/a.
Dic això amb coneixement de causa. Si el malalt es un fill, normalment, te els dos pares per cuidar-lo. Però en el cas que plantejo la cosa canvia radicalment.
Quan es un dels pares el que està malalt, l’altre part de la parella a de vetllar pel benestar dels fills i del malalt. Aquesta situació es molt més difícil i complicat de resoldre.
Fins a cert punt, en el meu cas, he tingut la sort de que l’empresa on treballo a estat molt sensible i m’ha facilitat les coses (al menys de moment). Vaig poder sol•licitar les vacances de l’any següent doncs la meva dona va tenir que ingressar varies vegades i durant més dies dels que jo disposava de vacances; també vàrem haver de recorre a una modificació del meu horari habitual per poder portar la canalla a l’escola ja que no tenia ningú que les pogués portar. He pogut sol•licitar els permisos que he necessitat per acompanyar-la a les visites i/o tractaments, així com els que he necessitat per atendre-la quan no s’ha trobat be. Tot això sempre dins la meva jornada, reduint les hores de lliure disposició, vacances, permisos pagats, .... però, i que passa quan ja no queda res de tot això? El únic camí es la reducció de jornada amb la conseqüent reducció del salari, precisament quan més falta et fa per poder atendre en condicions al malalt.
Vaig fer arribar als companys del Comitè d’Empresa una proposta per a que es reconegui també una prestació per la cura de les parelles amb càncer o una altra malaltia greu. No crec que arribi a temps per poder gaudir d’aquest ajut però, pensar que això pot ajudar a moltes famílies que estan passant per una situació similar a la meva i amb menys facilitats de les que he tingut jo, això per mi es suficient per continuar lluitant pel benestar dels nostres, siguin fills o parella. Tots tenim dret a viure dignament.
|
Contactes
Registra´t
