|
La Barba
dilluns 28/maig/2012 - 12:21 607 2
Des que em van començar a sortir quatre pels a la cara, i d'això fa uns quants anys, que n'he portat barba. Només he deixat de portar-la per motius “tècnics” i en comptades ocasions. Tant es així que hi ha gent que em coneix de tota la vida que m'ha conegut sempre amb ella.
Per mi es una característica de la meva personalitat, sense ella em sento nu, semblo una altre persona.
Al començament, em donava l'aire de ser més gran. Qui no ha volgut semblar més gran quan es tenen catorze anys?. També em va servir per tapar aquell acne juvenil tant odiós i que sempre em deixava la cara com un mapa.
Moltes discussions amb mon pare. Segons ell, això de portar barba es de deixat, que s'ha d'anar ben afaitat, que barba només porten els delinqüents, .... res més lluny dels meus pensaments. Jo he continuat amb la meva barba, cuidant-la, perquè dur barba porta la seva feina. En el meu cas, quan la repasso a fons, te cinc mides diferents de tall per adaptar-la a la meva cara i al meu gust. Es una feina que em pot portar una hora de rellotge a fer-la. Una altra cosa es retallar el contorn, cada dos o tres dies, que en menys de cinc minuts està fet.
M'ha servit per fer algun paper al teatre o, fins i tot, de Rei Mag (ara que no em senten les criatures).
Em dona un aspecte seriós, encara que puc arribar a ser molt divertit si se'm coneix.
Hi ha hagut temporades que la duia llarga, a la meva etapa hippy, altres més retallada al estil yupi. Però com més m'agrada es com la duc ara, ni llarga ni curta, ben definida i amb un toc blanquinós (de vegades diuen que semblo el pare Noel, hehehe)
També he descobert que, a banda de ser un toc personal, també pot ser del gust de la meva parella. Quan li faig un peto a la nuca o acosto la meva cara a la seva esquena, també pot ser una cosa plaent per l'altre. Es com portar una ploma i fer-li pessigolles.
Ara, poder em fa aparentar més anys dels que tinc, però m'escau com un guant i es el que més defineix la meva personalitat, experiència i paciència.
|