|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de sudn
|
|
|
l'un i l'altre...
dilluns 28/maig/2012 - 04:34 1623 7
El senyor X és encantador. L'adoro perquè em fa sentir molt a gust al seu costat. Em mira, em mima, m'acarona i fa tot el que està al seu abast per fer-me sentir feliç. És gairebé tot allò que una podria desitjar.
Fa que les tardes siguin divertides, els matins menys odiosos i les nits... ejem... molt apassionades.
El senyor X em promet una vida tranquila, plena d'alegries i de reconfort en els moments difícils. M'encanta ser al seu costat i aprendre'n coses. Tot ho mira i a tot li troba interés, desde l'elaboració d'un gelat fins a la inmensitat del cosmos quan mirem les estrelles desde la platja.
És el futur marit ideal.
El senyor Y em posa catxonda. Sé que no em pot aportar la meitat del que ho faria el senyor X, però tot es viu amb una intensitat inigualable. També és molt divertit i intel·ligent, però sé que no em cuidaria gens, que jo seria el seu gosset faldiller i que a la primera oportunitat que tingués em fotria les banyes, perquè ell és així, va per lliure. No demana ni exigeix res, per tant no entendria que se li demanés res a ell.
El veig i tremolo, quan em toca m'entra un calfred que em recorre tot el cos, em mira i em mullo i els orgasmes, quan ho fem, són quilomètrics.
El senyor Y mai acceptaria de tenir una relació de parella adulta, fidel, previsible i amb dinar a casa els sogres diumenge si, diumenge no. Sé que no em facilitarà res l'existència, al contrari, perqué a més faria perillar la possible relació amb el senyor X, però no me'n puc allunyar. I un missatge seu fa que anul·li tots els plans anteriors per adaptar-me als seus espais i als seus temps. Però quan està per mi... oh, Déu...! per qué no li dura més estona l'atenció??
És el futur amant ideal.
La senyoreta Z, està atrapada entre dos móns: el que li promet la vida que ha de començar a planejar ara que ha superat la trentena, i el que li promet la vida que no vol que se li escapi del tot, la de l'adolescència allargassada, la que dura fins... mai se sap.
Ja fa setmanes que dura la història, i que la senyoreta Z va d'un costat a l'altre, suportant les llargues d'un, que només fa el que vol quan li ve de gust; donant dolces llargues a l'altre, que no se'n cansi d'esperar la relació formal que vol mantenir amb la senyoreta Z, però amb un neguit de fer-li mal al que mai no li'n faria.
No es veu capaç de portar una doble vida. La segura i tranquil·la durant el dia, la inquietant i desmesurada durant la nit. No vol enganyar ningú. No vol fer mal a ningú.
Mecagoenlaputa!!!
Tants mesos sola, sense necessitat ni ganes de res ni de ningú. I ara, sense voler-ho tampoc, se'm presenten aquestes dues possibilitats, que m'atrauen, que em deleixen i que em fan perdre el cap.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|