Hauria de tornar a aprendre, a renovar il•lusions, a fer que el dia a dia em donés una pau encisadora, hauria de tornar a creure amb mi. Però sembla que no en sé, que tot passa sense saber gaudir-ho. Repeticions continuades que fan de mi un home trist, però malgrat tot puc intuir que sóc afortunat de poder sentir al meu voltant tot un conjunt de persones que em fan feliç fins hi tot quan estic sol i amb elles penso. Gràcies per ser-hi, sense vosaltres potser ja hauria dit adéu a tot, però encara existeixo.