|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
ELS MESTRES I LA CALOR (I, PER QUÈ NO? EL FRED)
divendres 25/maig/2012 - 09:54 866 9
El debat sobre la situació de l’educació a casa nostra veig que genera alguns consensos i algunes discrepàncies. Per exemple, jo estic d’acord en que les administracions públiques estalviïn el màxim possible en collonades i burocràcies i cuidin a les persones que més ho necessitin (vells, infants i malalts) i ells estan d’acord amb mi en que el nivell dels mestres és penòs i que caldria ser molt més exigent amb ells. En el fons la discussió té això de bo: tothom qui vol de bona fe que el país millori troba zones d’intersecció raonable.
Quan jo dic, però, que els mestres fan moltíssimes més vacances de les desitjables en un país amb un nivell tan elevat de fracàs escolar com el nostre em trobo amb un argument que em sorprén: que és lògic que es facin tantes vacances perquè fa massa calor.
No ho entenc. Admetem que els tres mesos de vacances de l’estiu es deuen a la calor, però llavors resultaria que els 15 dies de vacances de nadal es deuen al fred i els 10 dies de setmana santa a que no fa ni fred ni calor i que amb un temps inestable com és la primavera no és bo anar a estudi.
Penso que si als països meridionals no es va estudi perquè fa massa calor, és possible que als països nórdics la canalla no vagi a estudi perquè fa massa fred. Però em sembla recordar que tota la canalla europea fa les vacances a l’estiu o sigui que a Finlàndia i a Noruega el fet que faci fred es veu que no és un obstacle per a que la canalla vagi a escola però es veu que la calor aquí sí.
També em crida l’atenció aquest argument perquè jo sóc fill de flequers que els mesos de juliol i agost treballaven tot i que feia calor. I el mes d’agost és un dels mesos en que més es treballa al camp perquè són els mesos de la collita. I, en general, tothom té un més de vacances i si té calor s’hi ha de posar fulles, perquè de calor i de fred i del que sigui aquí sempre n’ha fet.
Hi ha, però, un argument més delicat i dur. El cas és que molta de la canalla que al juliol teòricament fan vacances en realitat no en fan perquè les seves escoles, privades o concertades, fan classes de repàs i ells hi van. I les administracions munten la tira de coses per a que la canalla s’hi apunti. O sigui que, en realitat, la canalla continua anant a escola i els mestres – molts mestres – cobren doble: el sou normal i l’afegit de la canalla que hi va al juliol.
Partint de la base que l’escola ha de ser la preparació per a la vida professional – evaluar l’escola i la universitat és avaluar com de preparats surten els alumnes per a guanyar-se la vida-, sembla que si a la vida professional hom té un mes de vacances, la canalla, a tot estirar n’hauria de tenir un mes i mig. Perquè donar-els-hi quatre mesos de vacances no és preparar-los pel que vindrà després.
A banda d’això, de coneixements mai no n’hi ha prous i no crec que els mestres se’ls acabin, fracàs escolar a banda.
No sé, però, si el que es vol proposar és que els mesos que fa calor no treballi ningú. I els que fa fred tampoc. I els que no fa ni fred ni calor encara menys. No seria una mala idea, no.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
ziol |
No hi estic d'acord
Friday, May 25th 2012, 11:52 AM
I per uns motius segurament ben diferents als que habitualment sento.
En primer lloc, el tema dels dies de classe a l'any o de la duració de la jornada, ha de sortir de criteris pedagògics, i el tema laboral dels mestres no hi hauria de tenir res a veure.
En segon, cal distingir entre el que és ensenyament, en principi obligatori, de totes les funcions de “guarderia” que poden ser molt necessàries socialment, que fins i tot es poden aprofitar per a ensenyar, però no són el motiu primari de ser de l'escola.
En tercer lloc, crec que els nens han de poder tenir alternatives que complementin —no pas suplementin— l’escola.
I aquí parlo subjectivament.
Quan tenia, posem-hi 12 anys, feia cada any quinze dies de campament. I hi aprenia més que durant el curs escolar. Des de determinades òptiques es dubte, i es creu que ho reivindico perquè m’ho passava bé. Fals, me les passava putes, per dir-ho sense embuts. Però el cert es que allí vaig aprendre el que no aprenia a l’escola: a cuinar, a fer un equipatge, a rentar roba, primers auxilis, a dirigir un equip, a interpretar i dibuixar mapes, a fer servir determinades eines, a portar una comptabilitat pràctica, a resoldre conflictes interpersonals, a tocar la guitarra o l’harmònica… No, no només eren 15 dies a l’estiu, eren 4 hores cada setmana, 2 dies d’excursió un cop al mes, o 3 si es podia aprofitar un pont, 4 dies per nadal, 4 per setmana santa. I tot, baratet, baratet, amb força material “reciclat” o “heretat”.
Sí que vaig pertànyer a una minoria i potser això no ho podria fer tothom, però el que mai no acceptaré és la teoria del cafè per a tothom d’alguns que es diuen d’esquerres: com que no ho podem fer per a tots, que no sigui per a ningú.
I això del campament era només un exemple. Hi ha qui estudia idiomes durant un mes, encara que jo ara no hi crec gens —penso que quan els nens siguin grans l’interès de l’anglès per a negocis haurà baixat considerablement perquè ja hi haurà traductors automàtics acceptables—. Es podria dir el mateix d’activitats artístiques o esportives que segurament no són adequades massivament i sobre tot mai no haurien de ser obligatòries més enllà d’un mínim.
Ara mateix, jo he intentat fer estades científiques per a adolescents, al marge del programa educatiu i amb la perversa intenció d’ensenyar a pensar, i no pot ser, tal com està muntada la societat i les vacances escolars, no hi ha calendari per fer-ho.
Resumint l’argument, a mi ja m’estria bé —millor que ara— que es fessin 3 mesos de vacances a l’estiu més nadal i setmana santa. per tal de poder encabir totes aquestes activitats i a més poder també gaudir vacances —reals— amb família. Que per a molts nois, serien tot vacances, és cert, però m’és igual, el que vull és que alguns tinguin la possibilitat de no fer-ne.
Des d’un punt de vista, donar als nens quatre mesos de vacances no és preparar-los pel futur, però des del meu, donar-los un mes o un més i mig, es condemnar-los a tots, a una mitjania, i en definitiva condemnar al país a la mitjania, tirant cap a avall.
També se m’ha dit, “si ara amb la durada del curs que hi ha, mira el fracàs escolar, imagina que el curs durés menys”. Crec que és un error: els nens tenen una determinada capacitat d’atenció, i no són capaços d’estar assimilant matèries 5 hores al dia 10 mesos l’any —si ho poguessin fer, tots genis com a mínim—. De fet, crec que amb molt menys n’hi hauria prou per impartir les matèries actuals i força més, amb la condició que s’evités l’obligació de diluir-les dins un horari extens. Millor moltes menys hores i més aprofitades… i a més, encara podria sortir més barat.
Les funcions de “guarderia” —absolutament importants però mai obligatòries— i les vacances dels mestres són un altre tema.
Els astronautes, van a l’espai uns dies cada diversos anys, però treballen la resta, i tenen les vacances adequades independentment que la seva feina “visible” sigui limitada temporalment.
|
|
eulaliarp |
Conscient que se'ns tiraran al coll
Friday, May 25th 2012, 10:27 AM
Estic d'acord amb el que dius, i afegeixo que si al clima mediterrani, la temperatura ens afecta així, on hi ha temperatures extremes, no deuen anar a escola, clar.
Que la calor fa difícil fer classes... serà segons quines classes i segons de quina manera.
Però potser és millor tenir els nens a casa, sols, mirant la tele, mentre el pares treballen.
I ja no dic res sobre la jornada intensiva, que no se ben bé a qui beneficia.
Ep!!! no ataco els professors, que n'hi ha molts, per sort, que es trenquen les banyes per fer una bona feina.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|