| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
ELS PROBLEMES DE L’EDUCACIÓ I LA VAGA.
 dijous 24/maig/2012 - 06:36  1267  19
Crec que el primer que cal afirmar és que aquest paÃs pateix un greu crisi educativa. Més del 30% de fracà s escolar i més del 50% d’atur juvenil ens deixen ben clar que la cosa no funciona. Abans que algú corri a dir que això és conseqüència de les retallades, caldra dir que aquestes pèssimes dades són anteriors a les retallades o sigui que el sistema educatiu ja no funcionava abans.
La gent d’esquerres, tant idealista, solen dir que per ells els diners no són importants, però el cas és que fan vaga quan els hi toquen el sou. Corren a dir que, en realitat, la fan per altres motius, però el que és un fet empÃric és que quan no els hi toquen el sou no fan vaga.
Per a mi l’ensenyament a aquest paÃs necessita uns canvis molt profunds. El primer canvi és que la carrera de magisteri sigui una carrera de prestigi, una llicenciatura i que sigui de les difÃcils. Perquè no es veu com podran ensenyar aquells – amb les excepcions vocacionals que calgui, però poques- que han triat Magisteri perquè no donaven més de sÃ. I a partir d’aquà també penso que els mestres han d’estar ben pagats. És a dir, si els hi lliurem els nostres fills per a que els formin, done’m-els-hi la formació més exquisida i exigent i el sou que es mereixen. Però que només siguin mestres els que tenen capacitat per ser-ho.
I a partir d’aquà s’hauria d’acomiadar els mestres que no fossin productius, és a dir, als mestres que no ensenyèssin el suficient als seus alumnes. Perquè és evident que un mestre, per molt funcionari que sigui, ha de ser productiu i si no és productiu no interessa.
Com que les meves fillen encara van a l’escola i la meva dona és mestra em relaciono sovint amb mestres i en conec els topants. La gran majoria no tenen cap mena de sensibilitat cultural, no llegeixen ni el diari i no van a veure exposicions, ni museus. Amb gent aixà el fracà s escolar està asseguradÃssim.
Tampoc no s’entén el perquè els mestres han de fer tres mesos de vacances ( dos a l’estiu, més setmana santa, més nadal, més dies de lliure disposició dels centres, més altres mandangues ) i la canalla, quatre. Sembla que de coneixements mai no n’hi ha prou i que mestres i canalla haurien de tenir un mes de vacances com té tothom. I més a un paÃs com aquest on carabasses i orelles de ruc suren per tot arreu.
Tampoc no entenc que els mestres rondinin perquè els hi augmenti la ratio d’alumnes. És més vell que l’anar a peu que en temps de crisi del mateix pa n’han de menjar tres persones. Senzillament no ens podem permetre les ratios que seguiem fins ara i hem d’anar a d’altres més realistes per a l’economia del paÃs. Per cert, jo vaig estudiar a La Salle Bonanova, una escola que llavors es considerava d’èlit i érem 46 alumnes per classe i ningú no es va morir.
En aquest sentit penso que els mestres haurien de repassar les matemà tiques. Han de pensar que el govern té un ingressos que van progressivament a la baixa, que deu molts diners en amortització de deute i interessos i que ha de pagar les factures que van vencent. Com ho farien els mestres de matemà tiques per fer quadrar aquests números, perquè potser hi ha una fórmula mà gica que ningú no ha vist.
Hi ha alguna cosa en la que els mestres tenen raó. En alguna escola pública hi ha canalla que no entén ni el català , ni el castellà i això fa anar malament la classe. Sembla raonable que a aquesta canalla se l’ha posi en un grup a part fins que no dominin la llengua vehicular, cosa que en principi seria relativament simple, crec.
Però el que ningú no es creu és que això sigui el veritable motiu de la vaga, és clar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mabel |
Xiquet...
Friday, May 25th 2012, 5:53 AM
un dia ja parlarem seriosament de tot això... és ben clar que jutjar des de fora és molt fà cil.
A mi particularment em fot que em retallin el sou, però com a tothom! i qui digui que no menteix. Tinc hipoteca, estic separada, tinc una filla adoptada autista i un fill biològic que apunta a ser sobredotat. Els meus fills necessiten d'una atenció educativa especial, una per poder portar una vida el més normalitzada possible i l'altre perque si no se li dona el que necessita fracassarà per aborriment. Jo els dono tot el que puc de mi, estic amb ells i per ells. Me'n preocupo i sobretoto me n'ocupo. Però és clar que he de pagar unes factures elevades perque tinguin una atenció psicopedagògica de qualitat. O sigui que em FOTEN i molt les retallades... però més enllà d'això si surto a manifestar-me, si faig vaga (amb el que em suposa en el sou) és perquè defenso els drets dels meus alumnes, dels que tinc ara i dels que tindré...
L'escola pública no va bé, ja ho sabem, tantes polÃtiques educatives en tant poc temps, tants canvis, no han ajudat pas... doncs apa, podem retallar, perque total no es notarà , oi?... quina llà stima...
I ara he de llegir que la culpa és nostra, dels/les mestres que fem la nostra feina el millor que ens deixen... és clar, no tenim una bona formació, som vagos redomats que hem triat una carrera "fà cil" i a més, quan aprovem unes opos ens transformem en funcionaris que no fem la feina... vinga, al carrer i a còrrer...
Salut!
|
|
quim_c |
Tati
Thursday, May 24th 2012, 7:55 PM
Conec alemany, anglaterra, i suecia alla qui no vol estudiar simple llanament el fan fora, els enxufen a escoles "especials". Als estudiants de magisteri la nota de tall es superior a les enginyeries. Els profes fan probes d'aptitud fortissimes cada dos per tres. El nano que no cumpleix les normes 3 setmanes a casa.
I es que ho tenen clar, qui possa interès totes les facilitats, qui no...de prà ctiques per 400 eurus a una empressa... Perque tenen clar que el estat NO pot pagar a repetidors per mes de tres cops una assignatura, ja sigui a batxiller o a la universitat, si vols repetir et pagues tots i dic tots els gastos, el 100%.
I es que tot deret comporta una obligació
|
|
tati77 |
Tenint en compte...
Thursday, May 24th 2012, 11:32 AM
...que la familia reial és noticia per trapicheos varis d'algun dels seus membres, que una pil·la de polÃtics surten a les noticies cada dos per tres per temes similars i que tots sabem que els nostres diners es gasten en coses tant absurdes com mantenir una flota de cotxes oficials innecesà ria i desproporcionada, tinc clar que els diners públics es podrien gestionar d'una manera ben diferent a l'actual!
Persi, hi ha algun punt del teu escrit amb el que estic d'acord però dir que els mestres i professors del sistema públic només fem vaga perquè ens toquen la butxaca dóna una visió de tot plegat força errònia. Es clar que ens toquen la butxaca però si vols parlar de temes laborals més aviat hauries de mirar quants mestres i professors es quedaran el proper curs sense feina per les polÃtiques que es duran a terme de no substituir al professorat quan estigui de baixa: per al proper curs es calcula que es quedaran sense feina 2.000 interins i substituts i la previsió és de 1.000 més de cara al següent.
http://www.europapress.ca t/societat/noticia-icv-xi fra-2000-els-interins-len senyament-sacomiadara-cat alunya-pels-nous-retallad es-20120416171929.html
I, com vaig dir al meu bloc de fa uns dies, que em toquin el sou ho puc entendre però que es carreguin el sistema d'ensenyament públic no. Dius que vas estudiar en un centre on ereu 46 a l'aula i ningú es va morir, ara, a la Salle Bonanova i fa una quants anys. O sigui: classes magistrals on el professor parla i els alumnes escolten, un grup d'estudiants homogeni tant a nivell cultural com social i segur que, si calia, families que es podien permetre pagar classes particulars.
La realitat de les aules a l'escola pública i del sistema d'ensenyament actuals no tenen res a veure amb això, de fet podrÃem dir que és tot el contrari. No se si la teva dona treballa en el sistema públic, tot i que diria que no, però per conèixer una mica la nostra realitat caldria que parlèssis amb mestres i professors d'aquest sistema. Les escoles concertades i especialment les privades tenen una realitat ben diferent.
Si que estic d'acord en que la nota de tall per a estudiar magisteri hauria de ser de les més altes de la universitat. Per sort en algunes facultats això ja comença a passar, per exemple a la UAB aquest curs ha estat de més d'un 8. En el cas de secundà ria, com ja vaig comentar al bloc que vaig fer fa uns dies, som professors especialistes: hem fet una carrera i després un curs de capacitació pedagògica. Antigament el CAP donava un tastet als futurs professors del que es podrien trobar en una aula i de possibles recurssos. Ara, amb l'aplicació dels mà sters aquests cursos, han passat a durar dos anys i sembla que donen més eines de cara a la nostra feina, espero sincerament que sigui aixÃ.
Parles de les vacances que fem i, si, sobre el paper sembla que son una passada. Ara, es té en compte tots els caps de setmana que passem treballant a casa? O els cursos de formació, tant al llarg del curs com al juliol, que fan bona part del professorat? O el fet, per poca empatia que tinguem, carreguem amb els problemes dels nostres alumnes tant a nivell acadèmic com familiar o social? Ho hauries de saber, convivint amb qui convius!
Hi ha sistemes que divideixen el curs en perÃodes regulars on s'alternen els mesos d'estudi amb franges de vacances (em sona que a França ho fan aixÃ). Ara bé, tot i que el nostre sistema és "laic" resulta que el nostre calendari es regeix per les fetes religioses!!! Alhora, el nostre clima no ens permet fer classes a l'estiu a no ser que posem aire acondicionat a totes les escoles i instituts! I això si es té sort de tenir un edifici fÃsic! Jo fa 4 anys que treballo en un centre on la majoria d'aules són barracons: a l'hivern fins que no s'ha escalfat una mica anem amb abric (i quan plou creuem el pati per anar a classe amb paraigües!) i a l'estiu ni t'explico!
Què és un mestre productiu? És la pregunta del milió... el que aprova molt??? El que té alumnes amb les notes més altes??? El que té alumnes amb un nivell més alt??? I si la resposta fós la última: això qui ho comprova??? Perquè tinc alumnes de 4t d'ESO que al veure els resultats de les proves de competències bà siques que els hi han fet fa poc diuen que allò és erroni, que com pot ser que amb les dificultats que tenen per tirar endavant el curs els hi surtin notes que diuen que estan en un nivell mig-alt d'alguns à mbits?
Per últim, en els centres públic tenim les anomenades "Aules d'acollida" on l'alumnat nouvingut que no coneix la llengua rep una atenció personalitzada per començar a entendre l'idioma. El model que es defensa (o es defensava fins ara) era el de la integració: com més rà pid s'apren una llengua és per immersió. De fet la rà pida integració i domini de la llengua depen més de l'escolaritat prèvia de l'alumne (han tingut una escolaritat continuada? estudis reglats? etc) que del seu origen. Ara tinc un alumne servi que va arribar al centre al setembre i en aquestes alçades del curs parla el castellà i el català molt bé. Ara, aquest noi havia estat escolartizat des de ben petit i té un nivell d'anglès superior al que es fa aquà al batxillerat. Per contra tinc un alumne a 3r d'origen senegalès que al seu paÃs anava a l'escola unes dues hores dià ries, evidentment els eu ritme és molt lent.
Us passo un enllaç on hi ha un document on s'analitza l'ensenyament en un dels paissos que tenen els millors resultats acadèmics entre el seu jovent. Per a mi no deixa de ser revelador que, entre altres coses, la ratio de les seves aules a la secundà ria està en uns 20 alumnes...
http://www.otraescuelaesp osible.es/pdf/secretos_fi nlandia.pdf
|
|
Krasis |
Com reduir la despesa militar
Thursday, May 24th 2012, 9:06 AM
He trobat un document que explica quines mesures es podrien prendre per estalviar-nos diners en despesa militar com per exemple reduir el nombre de soldats, anul·lar contractes d'armes que no es fan servir, igual que avions, helicòpters i vaixells de guerra que no han entrat mai en combat, també es podrien retirar tropes innecessà ries de l'exterior que l'únic per a que serveixen és per a tenir prestigi, no per tenir seguretat, etc.
En definitiva, amb aquest seguit de mesures ens podriem estalviar entre uns 7.000 i 8.000 milions d'euros anuals.
El document és aquest: http://www.centredelas.or g/images/stories/informes /Analisi%20despesa%20mili tar%202012_cat.pdf
Escrit per Pere Ortega, Centre Delà s d’Estudis per la Pau (JustÃcia i Pau).
I una noticia sobre el tema: "JustÃcia i Pau denuncia que la despesa en armament hipoteca més de 30.000 milions d'euros de l'Estat"
http://www.ara.cat/politi ca/Justicia_i_Pau-Arcadi_ Oliveres-Pere_Ortega-Cami no_Simarro-exercit-defens a-despesa-recerca_i_desen volupament_0_688131307.ht ml
|
|
ziol |
Números
Thursday, May 24th 2012, 8:33 AM
Oficialment, l'estat espanyol gasta un 1,2% del seu PIB en despesa militar, això representa uns 15.000 milions d'euros, molt més que els 6.000 milions que deuen ser només el pressupost del ministeri de defensa.
Cal pensar que, i és un dels molts exemples possibles, més de la meitat de del pressupost d'investigació i desenvolupament, va a projectes militars. Una forma més de dissimular els números. Altres despeses militars surten d'interior, obres públiques, exteriors o fins i tot… sanitat i educació.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
