|
Jo mateix
dimecres 23/maig/2012 - 02:06 727 4
He aquí una descripció meva, des del meu punt de vista, perquè a les fotos no surto massa be (diria que no fan justícia al que veig al mirall, jejeje). També es una manera de mostrar-vos una altra vessant meva, me’n ric de mi mateix.
Metre i vuitanta dos centímetres d’alçada, deunidó tenint en compte que els pares amb prou feines passen del 1,60 (encara que, segons m’expliquen, els rebesavis eren molt més alts). Al col•legi feia de pivot però amb el pas dels anys no serviria ni per jugar de base. Els pares varen haver de fer un afegit al llit perquè em penjaven els peus i molts jocs de mans per trobar-me roba de la meva mida.
106 Kg en canal, encara que força ben distribuït, de pit caigut o altrament dita panxeta cervesera. Clar que per aguantar tot això amb un 47 de peu anem justets. Els meus esforços em costa mantenir aquesta línia. Entrecots, parrillades, alguna calçotada, ... ja ho deien els pares “no se si surt més a compte comprar-li un vestit o convidar-lo a dinar”
Originàriament, el cabell era castany que amb el pas del temps s’ha anat fent gris i anant a la baixa. Quins temps aquells, amb el meu look de hippy amb barba i cua. Ara no cal ni pentinar-me. Però encara soc de la tribu dels “melenuts”, com agent secret ( com deia l’acudit, jejejeje), doncs de pel si que en tinc per tot arreu. Be, de barba encara en porto, curteta i cada vegada més blanca.
El nas una mica tort, de quan jugava a basquet, sempre arribava abans que jo i era el que rebia primer. Penso que es part indispensable en el meu caràcter, dona un puntet de força.
Ull marrons, segon diuen, jo no me’ls acabo de veure massa be. Una mica esgrogueïts segurament pel tabac. Ma mare diu que son molt macos, amor de mare!!!!
Mans grans, molt grans. Les meves filles diuen que semblen raquetes de tenis. Al seu dia, era capaç d’agafar una pilota de basquet amb una sola mà.
No se que més us puc dir, segurament si ens trobéssim pel carrer tampoc em reconeixeríeu o potser si, però de ben segur que us heu pogut riure una estoneta doncs no hi ha més bona medicina que riure’s d’un mateix.
Si voleu informació addicional, podeu consultar-me a mi mateix o contacteu amb el meu manager “Llobarro Mama’s” per ella sempre serè el més guapo ;-)
|
|
|