| |
Ai.. La Vida
 dilluns 16/juny/2008 - 07:24  456  3
Hi ha un temps en el que els pares quedem orfes dels nostres fills, es que ells creixen independenment de nosaltres, creixen sense demanar permis a la vida amb una estridència alegre i a vegades amb una mica d'arrogà ncia.
Però no creixen cada dia, ho fan de cop i volta. Un dia se t'assenten al costat i amb una naturalitat increible, et diuen qualsevol cosa que et fa veure que aquesta criatura, fins ahir amb bloquers i passets tremolosos i insegurs, ha creacut, i et preguntes, quan ha crescut que tu no te n'has adonat??.
Ara estas aqui a la porta de la Disco, esperant impacient a que apareixi. Allà també hi ha molt pares al volant esperant que surtin amb els seus cabells llargs i amb l'uniforme de la seva generació.
I aqui estem nosaltres, amb els cabells canosos... I son els nostres fills, els que estimem a pesar dels cops de vent, de les escases collites de pau, de les males noticies i de les dictadures de les hores.
Ells han crescut amb els nostres encerts i amb els nostres errors, que esperem que no repeteixin.
Hi ha un temps que els pares anem quedan orfes de fills. Ja no els busquem a les portes de la discodeca, ni als cines. També ha passat el temps del piano, el futbol, el patinatge, la natacio....
Han sortit dels seients del darrera, i han passat al volant de la seva propia vida.
Pensem que potser hauriem hagut d'estar més al seu costat a la nit, per sentir la seva à nima respirant, hauriem hagut de tenir més converses i més confidències, entremig dels llensols de la seva infantesa.
Al principi ens acompanyavan a la piscina, a la platja, per Nadal i totes les festes familiars.
Després va arrivar el temps que viatjar amb els pares es va transformar en un esforç feixuc, no podien deixar als seus amics, o als seus primers amors.
I quedem els pares exiliats dels fills, i ens arriva el temps que només mirem de lluny, alguns en silenci i esperem que facin bé la seva tria buscant la felicitat i conquistin el mon de la manera menys complicada possible.
En qualsevol moment ens donarà n nets, els nets son la última oportunitat de reeditar el nostre afecte.
Aixà les persones només aprenem a ser fills després de ser pares i només aprenem a ser pares quan som avis.
En fi, sembla que només aprenem a viure quan la vida ja ens ha passat de llarg...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
