| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tati77
|
|
| |
Fa uns dies...
 diumenge 20/maig/2012 - 01:27  1583  13
una amiga i col·lega de la feina em va explicar una cosa “curiosa” que li havia passat al centre on treballa.
Resulta que un dels professors de l'especialitat que ella imparteix estava de baixa i el Departament d'Ensenyament estava trigant molt a assignar un substitut. Com que el professor de baixa fa classes a Batxillerat i d'aquí a res són les PAU (proves d'accés a la universitat), un company li havia proposat d'anar ells a cobrir aquestes classes perquè els alumnes estiguessin ben preparats el dia de l'examen. Això evidentment de manera voluntària i fent hores extres no remunerades.
De fet una de les noves polítiques del Departament per a estalviar diners és que les baixes no es cobriran fins a després del desè dia lectiu. O sigui que els alumnes estaran dues setmanes senceres sense poder fer classe d'una matèria si el seu professor està de baixa per malaltia o pel que sigui. Penseu que a la ESO, al Batxillerat i als Cicles Formatius el professorat és especialista tal i com passa a la Universitat. Jo domino la meva matèria però seria incapaç de fer classes de matemàtiques, física o llatí per posar algun exemple.
A la meva amiga jo li vaig dir que des del meu punt de vista no ho havien de fer. Està clar que l'alumnat en sortia perjudicat però la “culpa” no era pas del professorat sinó del Departament per no posar les eines necessàries per a mantenir la qualitat de l'ensenyament. I, en tot cas, haurien de ser les mares i els pares els que fessin una queixa formal per la situació que estaven patint els seus fills.
També us puc dir que la mesura anterior, la de no cobrir les baixes, va lligada a un augment de les hores de classe i d'estada al centre del professorat (per poder cobrir-les evidentment) i de l'augment del nombre d'alumnes a les aules, que pot arribar fins a 36 en el cas de la Secundària. Ara mateix la realitat de les aules és molt complexa, almenys a l'escola pública. En el meu cas em trobo que al llarg de la setmana faig classe a un total de prop de 200 alumnes i entre ells tinc nanos que no parlen la llengua catalana ni castellana, hiperactius,i/o amb dèficit d'atenció, amb síndromes varis, problemes conductuals, situacions familiars molt desfavorides, etc... Per norma ja he de fer com a mínim dos exàmens diferents cada cop que he d'avaluar-los i tot i això hi ha alumnes als que considero que no els puc atendre correctament. Doncs si anem afegint més alumnes a les aules no se on quedarà la tant bonica però no real “atenció a la diversitat” que ens demanen que fem.
Alhora hi ha prop de 200 centres a Catalunya que han demanat la jornada intensiva de cara al proper curs. A hores d'ara, tot i que està clar que implica un estalvi per als centres i manté la qualitat de les classes, els institus que la tenen concedida per al proper curs no arriba ni a 10. A mi que m'ho expliquin perquè no ho entenc.
El proper dimarts dia 22 de maig hi ha convocada una vaga contra les retallades a l'ensenyament. Jo hi aniré totalment convençuda de que és el que he de fer. Ara, per més que els professors i mestres ens manifestem, si des de les AMPAs i la resta de la societat no hi ha un recolzament directe (que no vol dir que feu vaga, no us dic pas això), totes aquestes mesures “d'estalvi” s'aplicaran i faran que l'ensenyament públic es degradi.
Només us he fet un parell de pinzellades sobre les retallades, si esteu interessants a saber-ne més, a les pàgines dels sindicats hi ha tot d'informació: USTEC, ASPEPC, CCOO, CGT, etc.. I si heu llegit fins aquí gràcies per aguantar!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
tati77 |
El treball a l'aula...
Tuesday, May 22nd 2012, 12:05 PM
Si Marma, tornem a estar d'acord! Quan s'intenta fer una activitat en grup que sigui una mica diferent a tenir-los immòvils escoltant i aixecant el braç tot es complica molt. Són classes que s'han de tenir molt planificades i realment són esgotadores.
Afegiria que la meva especialitat és la música i crec que quan realment els alumnes n'aprenen una mica és quan els hi posses un instrument a les mans o els fas composar una cançoneta. Vaja, que aprendre les biografia d'alguns compositors o com funciona el llenguatge musical pot ser interessant però no és fer música.
En el centre on estic ara tinc la sort de que em desdoblen una hora a 1r d'ESO (grups de 30 nanos) el que em permet fer pràctica musical. En nivells superiors algun cop he muntat cançons de pop/rock amb grups de vint-i-pocs alumnes i, tot i que ho acabes fent, és molt lent i complicat. Tot i els inconvenients, aquest tipus de treball els hi permet intuir què és el que implica l'ofici d'intèrpret, de compositor... i alguns nanos s'enganxen i et demanen informació, partitures, consell sobre on estudiar-ne...
Ara torno al tema de les ràtios que ja l'hem tractat abans: jo amb 30-36 alumnes a l'aula l'única cosa que puc fer és teoria, història i audicions. És impossible fer cap activitat pràctica i també hi afegim el tema de l'espai. Si vull treballar per exemple el ritme a partir del moviment o fer tocar instruments varis per grups, en una aula atapaida de taules no és possible!
I si a l'augment de les ràtios afegim que cada cop tenim més hores de classe i menys de preparació, està clar que el treball per competències mai s'arribarà a aplicar d'una manera efectiva.
|
|
marma |
Reprenc el fil del comentari anterior...
Tuesday, May 22nd 2012, 5:46 AM
...del tot d'acord! representaria un canvi tan radical (seria fantàstic aconseguir-ho!), però que tots els implicats en l'educació ens hauriem de proposar canviar l'enfocament. (Això representa energia i temps que no tots tenim).
A la meva classe he intentat treballar cooperativament en diverses activitats, seguint les recomanacions dels cursos d'educació per a les competències bàsiques. La classe resulta ser és una olla de grills!! Els alumnes estan motivats, això sí, però el desgast per part meva és impressionant! A més a més, sembla que el rendiment "producció/ temps" baixa, si es mantenen els paràmetres d'avaluació de tota la vida (desenganyem-nos, aquests són els que encara predominen).
Tenir 30 alumnes (que és el que ara tinc), que no estan acostumats a treballar cooperativament, que se'ls ha d'estimular a que se'ls encengui la seva llumeta de "això pot valdre la pena, escolto i confio amb la profe per veure cap a on em porta"...és agotador. A més a més, estic convençuda que si algú ens mirés a través de la finestreta de la porta de l'aula pensaria que allò és el caos!! Personalment crec que després del caos es troba un ordre creat conjuntament....molt idealista tot plegat, però potser és necessària la voluntat d'aproximar-se a aquesta idea.
Com es distribueix el temps també és important. Tant els alumnes com nosaltres hem de canviar el "xip" cada 60 min.: canvi de grup, canvi de matèria, canvi de materials, canvi d'aula, canvi de dinàmica de treball....això també distreu. Potser també els plans d'estudis haurien de contemplar-ho això...
L'espai: a les aules poques possibilitats hi ha per canviar les distribucions de les taules, ja estem prou estrets. 5 taules més a la meva aula no sé com fer-les cabre. No és estrany que els alumnes vagin "com una moto" o bé "paralitzats i neutralitzats" si es passen 6 hores al dia asseguts en un espai més petit que un nínxol. (...si és que a vegades veig totes les taules col·locades en fileres individuals i veig un cementiri)...
JO AVUI FAIG VAGA!!
|
|
tati77 |
De res Marma!
Monday, May 21st 2012, 12:40 PM
Si, com tu dius crec que els pares s'haurien de mobilitzar. Jo mai demanaré a algú que faci vaga, hi ha molta gent a la que actualment li costa arribar a final de mes, però hi ha altres maneres d'ajudar. Avui tornant de la feina amb una amiga en parlàvem: només que els pares fessin queixes formals cada cop que una substitució no es cobreix en un marge de temps curt, ja seria un pas. Aquest és un exemple, hi ha moltes altres coses que es podrien fer...
I també totalment d'acord amb el que comentes de les competències bàsiques. Ens demanen una atenció a la diversitat i un treball per competències quan no ens donen els mitjans per fer-ho. I la pressió cada curs és més gran: es vol que tothom les assoleixi, o sigui que tothom aprovi, però alhora ens volen augmentar la ràtio.
De fet a principi de curs vaig fer un curs sobre competències. Treballar d'aquesta manera implicaria fer un canvi radical en el que s'està fent fins ara a les aules. Un exemple que ens va posar el formador era sobre com treballar el teorema de Pitàgores. Plantejava als nanos el repte de com dibuixar un camp de futbol al pati i a partir de la discussió que es generava acabava explicant el teorema. L'exercici final consistia en que els alumnes, dividits en grups i amb unes piques, un metre i uns cordills, apliquessin el teorema en fer un camp a escala en un troç del pati. Ja es donava per fet que tots els alumnes no participarien en igual nivell (dependria de les seves capacitats) però que tots podrien participar el que ja de per si és enriquidor. A veure com fem una cosa similar amb grups de 36...
|
|
marma |
Gràcies pel blog!
Monday, May 21st 2012, 9:23 AM
Estic totalment d'acord amb el que dius Tati77... pel que fa això de les substitucions, potser s'haurien de mobilitzar una mica més els pares, no?, o és que tampoc donen l'abast? que també podria ser...
Cada cop es treballa amb més pressió i malestar. Com que l'èxit de l'educació es puntua per nombre d'aprovats, ja sabem que hem de fer exàmens de diferents nivells. Potser amb les competències bàsiques s'ha inventat un sistema (que no crec que sigui negatiu pel que fa als grans valors, però ), que permet totes aquestes adaptacions, que en el fons diversifiquen tant els nivells educatius que costa de saber què hi ha.
Les persones que estan a les aules dia rera dia són les que veuen la gran complexitat de gestionar els grups, i pateixen la manca de temps per a preparar els materials, classes, corregir, reflexionar,...
Sembla mentida que s'hagin pres aquestes decisions respecte al nombre d'alumnes per classe, cobrir les baixes amb substituts,...I, encara hi ha qui diu "En la meva època n'érem 40 a l'aula!".
|
|
tati77 |
Persi
Sunday, May 20th 2012, 3:48 PM
Jo mai he dit que les retallades només afectin a la Sanitat i a l'Ensenyament. I si, caldria plantejar-se escoltar altres opinions sobre com fer front a la crisi, especialment les que opinen que fer una llei que afavoreix l'acomiadament no incentiva precissament la ocupació i l'activació econòmica. O a les persones que opinen que reduir un 58% els presupostos que es destinaven als centres que treballen amb persones disminuides, el que pot comportar que es quedin sense formació i feina, no afavorirà precissament a les seves families per tirar endavant ja que hauran d'estar tot el dia cuidant-les. O també m'agrada la gent que creu que en un moment de crisi pujar els serveis bàsics com el transport públic, que ara amb el preu que té la betzina molta més gent faria servir, no té gaire sentit.
Alhora crec que tot el que sigui publicitat dels estaments públics, iPhones dels alts càrrecs (per posar un exemple), pensions vitalicies, reforma d'estacions de tren que funcionen, repintar els trens de rodalies, i un llarg etc... són coses que poden esperar. I tinc la intuició, no se perquè, de que si els polítics que ens governen portessin als seus fills a l'escola pública aquesta no patiria cap tipus de retallada...
Ah! I tinc la sort de poder dir que no considero que jo hagi participat en la creació d'aquests deutes colosals, almenys des del punt de vista inmobiliari: mai he mirat d'aconseguir propietats per especular, ni tampoc m'he ficat en una hipoteca per una vivenda sobrevalorada!
En quant a Jesús... l'altre dia em vaig llegir un llibre que es diu "Jesus m'estima" d'en David Safier. Una mica fluix la veritat, el vaig anar a canviar! ^^
|
|
TomasM-Porta |
Jo crec que donar la culpa al Departament
Sunday, May 20th 2012, 2:55 PM
crec que s'hauria de presentar una gestió alternativa de la crisi a la que fa el govern Mas. I no és cert que només es retalli en sanitat i ensenyament, s'està retallant en tots els departaments. No crec que això es faci perquè els polítics en tinguin ganes, sinó perquè han de pagar uns deutes colossals que hem generat entre tots ( i que, quan els generavem, ningú no es queixava ).
En definitiva el problema és que amb menys ingressos no només s'han de pagar les despeses actuals, sinó les anteriors i els interessos. Jo crec que seria un moment molt adeqüat `per a que Jesús tornés al món a fer el miracle dels pans i els peixos, però mentre no vingui, sembla que estalviar és la única politica raonable.
Vaja, dic jo.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
