| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
Música de diumenge: Puccini. Ària “O MIO BABBINO CARO” de l’òpera Gianni Schicchi.
 diumenge 20/maig/2012 - 10:15  1617  5
Avui he seleccionat una ària molt coneguda "O mio babbino caro" de l'òpera Gianni Schicchi de Giacomo Puccini.
Giacomo Puccini, (Lucca, Itàlia, 22 de desembre de 1858 - Brussel•les, 29 de novembre de 1924) fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el segle XIX i el XX.
Autor de vàries òperes entre les més conegudes, Manon Lescaut, La Bohème, Tosca, Madame Butterfly, Turandot i Gianni Schicchi a la qual pertany aquesta ària d’avui, ària que ha estat cantada per totes les grans sopranos.
Gianni Schicchi és una òpera en un acte, basada en una història referida breument en la Divina Comèdia de Dant. Es va estrenar al Metropolitan Opera House de Nova York l'any 1918.
La versió que he escollit és la de la soprano Kiri Te Kanawa, per la qual tinc debilitat..., amb la London Philharmonic Orchestra dirigida per Sir John Pritchard.
Les imatges corresponen a Florència, indret on transcorre l’acció de l’òpera el 1299 i el seu Ponte Vecchio sobre l'Arno, citat a la lletra de l’ària.
www.youtube.com
O mio babbino caro
Mi piace è bello, bello
Vo' andare in Porta Rossa
a comperar l'anello!
Sì, sì, ci voglio andare!
e se l'amassi indarno,
andrei sul Ponte Vecchio,
ma per buttarmi in Arno!
Mi struggo e mi tormento!
O Dio, vorrei morir!
Babbo, pietà, pietà!
Babbo, pietà, pietà!
Bona setmana!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
tati77 |
No per ser...
Sunday, May 20th 2012, 11:34 AM
una de les àries més conegudes deixa de ser menys preciosa!
En aquest moment de la història de la música, l'òpera ja porta més de 200 anys d'evolució des del moment del seu naixement. Això va passar cap a l'any 1600 a Itàlia i més concretament a la ciutat de Florència (pel que les imatges de la proposta d'en Veterà ens van de perles!).
Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient, tota la vida cultural que hi havia a Constantinoble es va traslladar a Itàlia. Allà van començar a nèixer grups d'intel·lectuals i artistes que, gratament sorpressos pel tot el que hi van trobar provinent de l'antiguitat clàssica, van donar lloc al període que coneixem com al Renaixement.
Doncs un d'aquests grupets cap a final del s. XVI, l'anomenada Camerata Florentina, va voler recuperar el Drama Antic Grec. Ara bé, tenien un problema: era clar que en aquestes representacions hi havia música (per exemple el terme "orquestra" neix de la part dels anfiteatres on es situaven els músics a les representacions) però com que no es conservaven partitures d'aquestes obres no sabien gaire com fer-ho. Al final, a partir de les seves investigacions, van decidir que aquesta nova "Òpera" consistiria en un text extret dels clàssics grecs que seria declamat sobre un acompanyament harmònic. Perquè ens entenguem: com recitar un poema de manera exagerada i actuant, sobre un acompanyament musical senzill. No gaire més tard es van adonar que la Òpera seria molt més rica si hi haguèssin parts cantades on els protagonistes expressessin els seus sentiments, les anomenades àries, de les que "O mio babbino caro" és un molt bon exemple.
De fet, la invenció de la Òpera és tant important que el període anomenat "Barroc" es considera que comença l'any 1600, moment en què s'escrivien les primeres.
Espero que l'explicació no s'hagi fet llarga! ^^
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
