|
Joc Cultural
dimecres 16/maig/2012 - 02:18 1115 3
En certa ocasió, per tal de muntar una atracció en una fira organitzada per la CAL, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, vaig idear un joc anomenat Viatge Enigmístic pels Països Catalans.
El joc tenia un tauler amb un mapa i unes lletres amb imants per anar escrivint el nom de les quinze ciutats que calia descobrir a partir d'unes pistes.
Encara el conservo i posteriorment l'he dut a més fires al carrer.
Aquí el presento en versió text, sense mapa, però amb pistes addicionals.
Els Països Catalans estan plens de boniques ciutats, amb una vida no n'hi ha prou per conèixer-les totes, però d'alguna manera hem d'iniciar el viatge:
[1] Començarem per una ciutat que té dues catedrals…
[2] continuarem per una que sols en té una, però que ha estat més de mil dos-cents anys sense tenir-ne…
[3] i per la que la té amb la nau gòtica més ample del Món.
[4] El nostre periple ara ens porta a la vila que dóna el seu nom a unes barres toves molt apreciades…
[5] i a una altra que produeix gran quantitat de fulles realment grosses.
[6] Visitarem una ciutat que el nom de la qual, en ibèric, volia dir pont…
[7] passarem per una altra que tenia ponts, però que finalment va optar per fer fora el riu…
[8] i seguirem per la que té el pont penjat més famós dels Països Catalans.
[9] Ara ens toca el port natural més gran de les nostres costes…
[10] per passar a veure tot seguit la ciutat que té el palau dels reis d'unes illes…
[11] seguirem per on reposen les restes del fundador de la nostra nació…
[12] i per una altra vila en la que es van trobar els primers dinosaures catalans.
[13] Ara ens dirigim a una ciutat que la seva part alta ens pertany a tots, catalans i estrangers…
[14] també anirem a la ciutat que li van copiar l'ajuntament…
[15] i, per acabar, podem agafar un tren de propietat privada, arribar a la nostra darrera vila i continuar, si volem, en un tramvia.
Per si no ha quedat clar, podem donar una altra pista per a cada ciutat:
[1] N'hi ha una de nova i una de vella. La vella és gòtica, començada al segle XII al mateix indret on hi havia hagut una mesquita. En temps de Felip V va quedar inclosa dins un recinte militar, i es va haver de bastir una catedral nova d'estil Neoclàssic tardà.
[2] I a més, té un conjunt d'esglésies i baptisteri que daten del segle VII.
[3] Per cert, que pujar fins la porta és força cansat.
[4] Sols les produïdes allí, poden portar legítimament el nom de la vila, sinó s'anomenen senzillament toves.
[5] Fulles d'un arbre, molt més freqüent en un altre continent, que té un grau de protecció molt especial.
[6] No és pas l'única que el seu nom deriva d'aquesta paraula, hi ha un altre lloc que porta el mateix nom de manera redundant, en llatí i en ibèric.
[7] I és que el riu havia provocat algunes inundacions catastròfiques i era la manera de descongestionar el centre de la ciutat.
[8] Bastit l'any 1915, per travessar un riu realment ample.
[9] Port ja aprofitat pels cartaginesos, que van ser els que van donar nom a la ciutat en homenatge a un dels seu cabdills.
[10] Cosa de repartiments territorials medievals, va resultar que a un rei, a més d'unes illes, li va tocar un tros al continent, i allí va bastir el seu palau.
[11] Però l'edifici on hi havia aquestes restes, havia estat molt destruït, i és possible que els ossos recuperats no fossin realment d'ell.
[12] Amb muralles, i un gran castell. Famosa també pels seus teixits de llana.
[13] Si més no, és el que diu una declaració de la Unesco.
[14] En un determinat moment, es va fer una mena de parc temàtic amb còpies d'edificis característics de l'estat espanyol. I l'ajuntament d'aquest parc, és precisament el de la nostra població.
[15] Un tren que fa circular uns combois turístics amb locomotora i vagons d'època, travessa la muntanya per un túnel, i s'atura uns minuts a un mirador perquè els viatgers baixin a fer fotografies.
I per a qui no se'n surti, les solucions. Cal llegir-les a l'inrevés. És per no tenir la temptació massa fàcil de mirar-les d'un cop d'ull
tatuic al snid avon al i órut led tlad allev ues aves al bma ,adielL ·
anolecraB ed al ed óicitrap al ed tnedecorp avon i acitògisiv isecòid agitna ,assarreT ·
sécca'd alacse amissítla anu i uan alos anu'd lardetac al bma ,anoriG ·
ralc ,anoxix ed órrot le ,anoxiX ·
tatinamuh al ed inomirtap ,raremlap le bma ,xlE ·
cirèbi ne tnop are treus o tros ,troS ·
gim lep avassap ih euq airúT le raivsed nav euq ,aicnèlaV ·
asotroT a rajup o acrab ne rassevart ed aivah's tnop led snaba euq erbE uir led arov al a ,atsopmA ·
sosenigatrac slep ogaM tanemona ,óaM ·
droN aynulataC i sraelaB ainerpmoc euq ,I emuaJ rep taerc ,acrollaM ed engeR led latipac al are euq ,àynipreP ·
sóliP le érfiuG ed gafòcras le ah ih ,airaM atnaS ed ritsenom la ,llopiR ·
tartseaM tlA la ,alleroM ·
tatinamuh al ed inomirtap sé aliv tlad ,assiviE ·
loynapse elbop la anolecraB a tïudorper àtse tnematnuja ues le ,seruoredllaV ·
trop le snif aunitnoc euq aivmart nu i amlaP ed ev euq nert nu ét ,rellóS ·
Sincerament, quantes n'heu endevinat? El dia del la fira, sols una senyora de setanta-i-escaig d'anys, les va treure totes. De totes maneres, a qui en trobava deu, ja li donàvem un llibre de premi. Aquí, no n'hi ha, més enllà de la satisfacció d'haver après potser alguna cosa sobre el nostre país.
|