| |
Jo mateixa
 dimarts 15/maig/2012 - 04:34  1672  5
Tenia plans per anar a la platja, havíem de ser quatre persones però a les 10h vaig rebre una trucada que anunciava la primera baixa, i a les 11h ja sabia que si volia platja hi hauria d'anar sola.
Anava a resignar-me a passar el dia a casa i a aprofitar per fer neteja, però era clar que si jo tenia ganes d'anar-hi no em calia ningú per fer-ho, o sigui que vaig agafar els estris i hi vaig anar.
L'únic inconvenient d'anar-hi sola és el no poder fer petar la xerrada, i el fet d'estar en silenci, al menys a mi, fa que no pari de pensar.
El meu pensament es va dividir en quatre parts i anava saltant d'una a l'altra com si estigués programat:
La part racional intentava resoldre pactes, solucionar situacions incòmodes, i feia front a certs problemes.
La part pràctica repassava l'agenda per tal de tenir-ho tot controlat, en el moment present la improvisació em fa sentir vulnerable.
La part lúdica recordava la història del llibre que estic llegint.
La part emotiva posava en ordre els sentiments, rememorava el plaer de les carícies i es fonia en els records.
I així va anar passant l'estona, mentre el sol jugava a amagar-se rere els núvols (ara hi sóc, ara no hi sóc) i donava treva a la calor, jo maldava per tenir la ment buida, desfer-me dels pensaments i crear-ne de nous. Però res, aquests reincidien una i altra vegada, fins que vaig cedir i van fluir.
M'he adonat que sóc la mateixa, que encara que les sensacions són diferents i sóc en una altra ciutat en un barri i veïnat nous per a mi, el meu jo segueix amb mi, l’únic que canvia és que... és més feliç.
www.youtube.com
|
| |
|
Contactes
Registra´t
