| |
Xocolata, Xocolata, Xocolata!!!!
 dilluns 16/juny/2008 - 11:11  1129  1
Feia tant de temps que no cardava amb la dona que ja gairebé ni se'n recordava!
Si ell no en tenia ganes, no en tenia ganes...No era qüestió de voler i no poder, sinó de voler...i quan no es vol no es vol, no? Això pensava en Quim. L'Agnés no estava gens d'acord... segurament debia ser perquè ella...ella si que en tenia de ganes...però ell no, què vols fer-hi!
Anava caminant quan de cop s'aturà davant d'una pastisseria.
Intentà apartar la vista però... alguna cosa li ho va impedir.
Entre els dolços exposats hi havia...
un pastÃs de Xocolata!
Ell, odiava la xocolata, però aquell magnÃfic pastÃs el seduÃ. Duia les mans a les butxaques i començà a sentir una tibantor fortÃssima a sota els pantalons. Per un moment pensà que si no entrava a comprar-lo s'escorreria allà mateix davant del dolcÃssim aparador. L'erecció pujava i baixava, pujava i baixava, pujava i baixava... el pastÃs de xocolata semblava que li deia: Vine, vine, mossega'm, llepa'm, vine!!!!
Entrà a la pastisseria, digué bon dia i la noia li va respondre amb educació. Aquesta li preguntà què desitjava i ell va respondre que volia, exactament, el pastÃs de xocolata que hi havia a l'aparador, just aquell que estava entre el tortell de nata i el braç de gitano.
En Quim no hi cabia en si de content. Només pensava en com se n'alegraria l'Agnès quan li digués que havia pensat en ella (?)...que havia trempat...i que li havia entrat un desig terrible de clavar-li...
Però un cop a casa...li va fer vergonya parlar amb l'Agnès d'aquella estranya erecció.
Un cop al llit...sense voler-ho...va començar a pensar en aquell magnÃfic pastÃs de xocolata. I va notar que...sota els llençols, l'eina...se li tornava a revifar!!!!
No va dir res... amb la mà va començar a cercar el cos de la dona, i aquesta, estranyada però feliç, es deixava fer.
Els llençols...la camisa de dormir d'ella...els pantalons del pijama d'ell...ja eren a terra, quan la penetrà amb força...a sobre, de costat, l'un damunt de l'altre, amunt, avall, fent el pino puente....
Aaaaah! Ahhhhh! Va...no paris, no paris!!!!
Però de cop...la imatge que li estimulava li va fugir de la ment.
-No puc!
-Què tens ara?
-No ho sé...estic cansat.
-Doncs...molt bé...dorm i descansa!
-Òstia quina merda. Si mai no m'Havia passat això!
-Mai?...mira no em facis parlar que no en tinc ganes.
Què vols dir?
-No res, dorm guapo!
-A on vas?
-Penso que una dutza freda m'aniria bé.
-Ho sento, no sé què em passa, penso què és la Xocolata!
-Ah! és clar! de tot això que et passa últimament qui en té la culpa és la xocolata! Au va, dorm!
Imaginà que l'Agnès tenia tot el cos ple de Xocolata...i l'aigua, en caure-li pel seu damunt... deixava veure la seva pell tan blanca.
D'una revolada s'aixecà del llit... entrà a la cambra de bany...es ficà a la banyera...i...penetrà l'Agnès.
-què fas boig?
i continuà besant-la i repetint: Xocolata, Xocolata, Xocolata, Xocolata!
|
Contactes
Registra´t
