Ei! que el vaig escriure quan estaba tan malament... no es el meu estat actual pels que es puguin preocupar. Espero que us agradi.
Petit oblidat estel
Tan aviat et vas oblidar de mi que ja no recordes ni el meu somriure?
Tan aviat que el ressò de la teva veu va quedar atrapat entre les muntanyes i no respon a la meva crida?
I que faig jo amb el meu dolor?
A on poso aquest mal que m'esgota i m'atordeix.
A on totes les coses que ens vam dir.
Tan aviat va arribar la matinada que ja vas deixar de somiar amb mi?
Tan aviat les mantes de l'hivern van quedar a l'armari i ja no donen calor al teu cor?
I qui m'abrigarà ara?
A qui m'apropo perquè m'acariciï quan fa fred.
A on va quedar aquella tendra abraçada.
Diga'm, què ha canviat en el temps?, va ploure?, va nevar?, va passar?
O és que el sol va ser tan brillant que va eclipsar a aquest petit i oblidat estel,
Un de molt llunyà i entremaliat que un dia et va fer somriure.
I que es va quedar allà sol, perdut i ara té tant de fred...