|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de escale
|
|
|
Una reó per existir...
dilluns 14/maig/2012 - 02:26 1508 12
Avui,repassant fotos del meu fill no he pogut evitar unes llagrimes,com ha crescut...
dinou anys ja,com ha pasat el temps,ara el veig poc,és normal,però sé que esta bé i estic orgullos dels seus exits,sence ell aquest últim any no hagues tingut cap motiu per continuar existint,possiblement és lo únic que he fet bé en tota la vida,estic convençut de que arrivara a ser un gran actor,i jo com a petit pallasso que passa per aquest món el seguire on faci falta i vagi on vagi per compartir el seu triomf i amb els anys un dia repassare altre cop fotos i segurament tampoc podre evitar unes llagrimes,dons ell és la meva reó d'existir...
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
javinc |
miquel
Tuesday, May 15th 2012, 8:36 AM
els fills son el nostre motor vital,,i sense ells no som res,,,,,i finsq no ets pare o mare no saps q en son dimportants,,,,,,,,escale,,ets una gran persona,,,,,un bon paio,,jahosaps
|
|
terrassec |
FILLS
Monday, May 14th 2012, 6:06 PM
Que fariem sense ells i que farien ells sense nosaltres.
Estic en un moment complicat, dificil i a la vegada il·lusionant de la meva vida i poder he esperat massa temps sempre pensant en els fills i les consequencies en la nostra relació pare/fill.
Crec i espero que segueixi mes o menys igual, el temps ho dirà, pero jo també penso que sense els fills, o pitjor encara amb el seu rebuitg, seria per mi molt dificil tirar endavant.
Fa poc vaig fer el mateix que has fet tu, mirar unes fotos antigues, d'Eurodisney en aquest cas i també vaig deixar anar unes llagrimes.
Nonembé company som massa tous.
Pero m'agrada com soc i crec que tu també has d'estar content de ser com ets, sentir com sents i els que t'envolten et demostren dia rere dia que ets una gran persona.
No canviis Miquel i ja saps que, si vols, en mi tens un amic per el que necessitis.
|
|
montana |
ais...
Monday, May 14th 2012, 5:38 PM
escalé maco, molts cops ens emociona veure als fills crescuts, mirar fotos de quan eren petits, i pensar com seran de més grans. També, molts cops pensem que per ells nosaltres tirem endavant. Si, emociona, molt.
Però pensa que la seva raó d'existir també ets tu... home que algo vas fer, eh!!
una molt, molt, molt forta abraçada!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|