|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de vetera
|
|
|
Música de diumenge: Mozart: Ària “LA REINA DE LA NIT” de la seva òpera “La flauta màgica”.
diumenge 13/maig/2012 - 09:54 1586 4
Mozart és el músic que juntament amb en Bach els hi tinc una devoció molt especial. Moltes setmanes, quan busco la música que us proposaré el diumenge, tinc la temptació d’escollir alguna de les seves composicions, però em retinc i diversifico els autors, sinó ho fes, aquest blog musical es convertiria en un Música monogràfic de Mozart o de Bach més que no pas de diumenge...
De l’extensa obra de Mozart, les òperes són la part que menys m’agrada, amb una excepció però, “La flauta màgica”. Aquesta òpera còmica alemanya, té una ària preciosa, molt coneguda i tècnicament complexa que ha estat la que m’ha temptat aquesta setmana, “La Reina de la nit”, i com que la millor manera que conec de vèncer les temptacions es caure en elles..., doncs... aquí la teniu!.
L'argument de l'òpera ha estat molt discutit. Mentre que molts investigadors la veuen simplement com un conte de fades, altres la veuen plena de simbolisme i referències a la maçoneria, (Mozart era maçó). En aquest sentit, i malgrat la forta influència de la cultura popular, “La flauta màgica” és una guia d'una iniciació maçònica segons el Ritu Zinnendorf. Així mateix, el tema de la lluita entre la llum i la foscor, és un símbol recurrent en els ensenyaments maçòniques.
Va ser estrenada a Viena el 1791, dos mesos abans de la mort de Mozart, i a Barcelona s’estrenà al Gran Teatre del Liceu el 1925.
www.youtube.com
Bona setmana!
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
vetera |
Content de que us hagi agradat i també
Monday, May 14th 2012, 3:28 AM
MMaria, un cop vençudes les dificultats... per poder veure el teu enllaç, sé el duet al que et refereixes, la música molt maca i Déu ni do el difícil que ha de ser cantar bé ajupit...
Alai; Sabia que per aquest camí coincidiríem. Veient el que dieu, potser podríem pensar en fer articles musicals monogràfics sobre Mozart i Bach. Matèria en tenim!. No m'estranya que Mozart morís tant jove amb una sogra així..., l'hi hauria anat bé la sordesa d'en Beethoven.
Twisti, m'hi identifico en l'adjectivació de matemàtic pel Bach, mai ho havia pensat, però també, al igual que Mozart, geni. Avui escoltaré la teva proposta de Rigoletto.
Gràcies a totes pels vostres comentaris
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|