| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
Viure sense sexe
 dijous 10/maig/2012 - 01:58  1040  20
L’home, com a gènere i animal primat que es, necessita el sexe per a la seva procreació i, en un context més actual, com una activitat gratificant pel seu cos. La vida et porta moments en que el sexe desapareix (temporal o definitivament) però, per l’estima envers l’altre, es fan suportables. No es una qüestió prioritària. Això només es possible quan la relació de parella va més enllà del purament físic, si realment la parella ho es en tots els sentits. Potser tinc un concepte idealitzat, antic, bàsic.
Que a què ve això? Doncs perquè hi ha gent, per dir-li alguna cosa, que no es mereixen dir-se “home”. Que davant les adversitats son capaces de deixar la parella amb malalties greus en comptes de recolzar-les, que els hi fan el salt a la mínima de canvi perquè no els hi poden oferir relacions sexuals. Les parelles s’escullen mútuament per tenir una vida en comú, abandonar quan les coses van mal dades em fa pensar que la relació era una gran mentida.
Que consti que no hi crec amb “hasta que la muerte os separe”, crec en el respecte mutu, en arribar a consens en els aspectes que son de parella. Si la relació s’acaba per falta d’estimació, d’incompatibilitats del tipus que siguin, ho entenc. Però deixar a la parella per egoisme, pur i dur, ho sento però per aquí no hi passo.
Que es passa malament de vegades? Si, però més malament ho està passant la companya. Dutxa’t i aguanta metxa, per ella es igual de difícil.
Perdoneu aquesta reflexió meva en veu alta. Darrerament he vist més d’un cas i m’encén la sang, encara més veient com queda l’altra part (que ja en te prou amb el que està passant).
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
crec
Thursday, May 10th 2012, 3:18 PM
que abandonar una persona que no està bé és de covards i per descomptat no ho considero normal ni lógic,ho vaig viure fà molts anys i també em vaig empipar ho millor dit ,em va bullir la sang,com tú dius.
Ara bé,raonem una mica,estem al càs i parlem clar,les persones necesiten tot el que tenen,riure,plorar,caminar perque és té de caminar i també sexe.
Dit aixó,et diré que fer sexe amb qui puguis ho vulguis no és una manca d´estimació cap a la teva dona,sencillament és una necesitat que tots tenim,és fisiológica,no hi ha mes ..............i noi mira, si et dones un "aire",estaràs millor,les teves filles i la teva dona ho notaràn,perque el resultat de tot és que ets tú en aquests moments,qui té d´estar bé.
Ja sé que el meu comentari pot resultar escandalós,pero jo l´infidelitat la comtemplo d´un altre manera.
Resumint,sense sexe per malaltia,no.
Cuidar a la persona estimada,si.
Una abraçada
Dolors.
|
|
feda |
Una questió complicada
Thursday, May 10th 2012, 2:40 AM
Una qüestió complicada però jo no m’atreviria a jutjar qui no és fidel a la parella en unes circumstàncies semblants a les que estàs vivint. Pot ésser molt dur, sense menystenir el patiment de la parella per la seva malaltia, aguantar anys, pq poden ser anys, donar-ho tot, estar al seu costat, fer creure que ets fort quan estàs fet una merda, portar tot el pes del que comporta una casa i uns fills, seguir treballant, ho sigui..... carregar-te amb tot el pes a sobre, el físic i l’ emocional...... no seré jo qui jutgi per molt fort que pugui semblar pq en realitat aquesta infidelitat m’atreviria dir que no és només sexe, és també una vàlvula d’escapament, necessitat de sentir-se recolzat, de tenir algú on poder deixar-se anar, plorar si és necessari, no sé .... cada persona és un món, no tothom té les mateixes necessitats i hi ha persones que ho portaran més bé que unes altres.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
