|
Un dia qualsevol (de la meva vida)
dimecres 9/maig/2012 - 03:29 665 5
Son tres quarts de set. M’he tornat a despertar abans que sonés el despertador, porto molt de temps que no el deixo sonar.
Sembla que avui ha passat bona nit. Em llevo sense fer massa soroll, vaig a la cuina a preparat la llet i guaito per la finestra, sembla que farà bon dia. Tot seguit em vesteixo, sembla que ho tinc tot, “Marxo, fins desprès, t'estimo molt, qualsevol cosa truca’m”.
Gairebé cada dia es el mateix ritual, cotxe i cap a la fàbrica. I ja van 21 anys fent el mateix cada dia.
Avui he arribat un pel aviat, son dos quarts de vuit i ja hi sóc al pàrquing. Faig temps abans d’entrar i encenc un cigarret. Va som-hi, agafo un cafè a la màquina i fitxo.
En arribar al laboratori, repàs del correu i preparar els pots per anar a buscar les mostres d’avui. A primera hora del matí, la feina es pràcticament sempre igual.
Les nou, hora d’un altre cafetó i a veure que ens portarà el dia.
Avui toca recuperar mostres endarrerides i pràcticament no sortiré del laboratori, la veritat no en tenia massa ganes.
Dos quarts d’una, hora de dinar. Avui han vingut uns estudiants en pràctiques i comenten que el menjar està molt be, ”si, si no fos perquè nosaltres ja en portem més de vint anys menjant el mateix” els hi replica el meu company. A la sobretaula, parlen de les retallades i els efectes sobre nosaltres. Jo, amb els meus pensaments, lluny de la conversa amb prou feina obro la boca tinc altres mals de cap.
Un quart de dues, tornada cap a la feina degustant un cafè de màquina. Passarem uns quants resultats a l’ordinador i prepararem algunes coses de cara a demà. M’agrada planificar-me la feina, encara que desprès surt o no.
Tres quarts de cinc. Hora de plegar. Plegar? Serà de la feina remunerada, perquè a casa en tinc molta a fer. Avui, primer de tot, toca anar a comprar al super. Carregar begudes (llet, aigua, gasseosses, vi) i altres coses que tenen a l’engròs, som cinc a casa i no puc estar cada dia anant a comprar. Arribar a casa i descarregar.
Ja hi son totes a casa. Demano com els hi ha anat el dia i miro a veure com està la mestressa, sembla que avui estan totes be.
Repàs de cultius, revisar l’aquari, missatges d’internet, respondre algun missatge. Tot això mentre em prenc un cafè amb llet.
Que tenim per avui?..... Estendre rentadora, canviar una bombeta, acabar de pintar l’habitació, .... doncs farem el que podrem. De tant en tant un cop d’ull a l’ordinador.
Les nou. Hora de preparar el sopar, avui amanida i un tall de pit de pollastre a la planxa. Les nenes paren taula i m’ajuden a preparar el sopar, encara que les he de perseguir una mica perquè donin un cop de ma.
Mentre sopem, una mica de tele. Alguna sèrie o programa, que no sigui massa seriós a ser possible.
Quarts d’onze. Les nenes se’n van a dormir, encara que això es una utopia. “vinga va, que son quarts de dotze” “feu el favor d’espavilar” “va que nosaltres també ens volem anar al llit”
Per fi, les dotze i ja han tancat el llum. Acabar de recollir, prendre medicacions, posar en marxa el rentavaixelles, raspallada de dents, un riu i cap el llit. Ja no puc més, se’m tanquen el ulls i em fa mal tot.
Sembla que avui ha tingut un bon dia, una mica de mal a la cama però sembla que la medicació li va be. A veure com passarà la nit.
Quarts d’una tocats. ”Bona nit, que descansis”. Un petonet i fins demà.
Quarts de set del matí........
|
|
|