|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de hava
|
|
|
Alone with everybody (Sol amb tothom)
diumenge 6/maig/2012 - 05:31 1678 6
Fa dies que tinc al cap un poema del Bukowski que m'agrada molt. El xat i les coses que hi passen m'hi fan pensar de vegades. Diu així ( hi poso una traducció a sota per si l'interessa a algú que no entengui l'anglès):
the flesh covers the bone
and they put a mind
in there and
sometimes a soul,
and the women break
vases against the walls
and the men drink too
much
and nobody finds the
one
but keep
looking
crawling in and out
of beds.
flesh covers
the bone and the
flesh searches
for more than
flesh.
there's no chance
at all:
we are all trapped
by a singular
fate.
nobody ever finds
the one.
the city dumps fill
the junkyards fill
the madhouses fill
the hospitals fill
the graveyards fill
nothing else
fills.
Sol amb tothom
la carn cobreix l'os
hi posen un cervell
i de vegades, una ànima
i les dones llencen gerros contra la paret
i els homes beuen massa
i ningú troba el que busca
però continuen buscant
de llit en llit.
la carn cobreix l'os
i la carn busca
alguna cosa més que carn.
No hi ha opció:
tots estem atrapats
per un destí singular.
ningú troba mai
el que busca.
els locals de mala mort s'omplen
els abocadors s'omplen
les cases de bojos s'omplen
els hospitals s'omplen
les tombes s'omplen
Res més s'omple.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
quim_c |
llons
Sunday, May 6th 2012, 7:30 PM
com la majoria de poetes maniaco depresius amb veu alta.
Discrepo en una cosa: "nobody ever finds the one." Crec que es possible trobar allo que dessitjes, tant se val si dura dos dies, messos o anys. A qualsevol abocador pots trobar un tressor, "coses" que alguns no han valorat fins que les han perdut i son dignes de valorar......
Tant estremiste es Bubuwski com...........Coelho, un ven les seves merdes i l´altre les seves mentides que volem comprar...em quedo amb Poe:
Des de la infància mai no he estat
Com els altres, no he vist
Com altres el van veure, el que mai no el vaig poder portar
Les meves passions no han begut d'una font comú,
De la mateixa font no he pres
La meva tristesa, que no podia despertar.
El meu cor no podia gaudir amb el mateix to,
I tot el que vaig estimar , tot i que estimo,
Vaig apendre a estimar sol......
(Ho trobo mes real....ves)
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|