| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
Viure a la muntanya russa o la ruleta de la "quimio"
 diumenge 6/maig/2012 - 04:24  719  7
Heu pujat mai a una muntanya russa? La sensació de puja i baixar, els moments de relax i d'angoixa ...
Doncs així es la meva vida convivint amb les sessions de quimio.
La major part d'aquests tractaments funcionen sobre la base de les hormones, directa o indirectament. La qüestió es que si se li aplica a una persona jove, les seves pròpies hormones no saben que fer; es la menopausa als 40. Es passa del optimisme al pessimisme, de la eufòria a la decepció, del blanc al negre, del si al no, del riure al plorar.
Viure així es un mal de cap impressionant. No saps mai que dir o que fer. Has de canviar d'estratègia contínuament per adaptar-te a les circumstancies del moment.
Sempre dic el mateix, “no se que faré d'aquí a cinc minuts com vols que tingui res en ment”. Amb prou feina se el que faré quan vaig a treballar, no vull fer plans per la tarda al sortir de la feina i encara menys pel cap de setmana. No se on serè demà com vols que sàpiga on serè d'aquí a una setmana, un mes o un any.
Si, algunes coses puc plantejar-me-les però sempre amb una mica de marge de maniobra.
El que m'agradaria es poder tenir una mica més de tranquil·litat, un extrem o l'altre, però més estable.
Voldria fer com deia la Mafalda “Paren el mundo que me bajo”
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
nana84 |
Karpe Diem
Sunday, May 6th 2012, 5:04 PM
Bona definició de la incertesa, de la inquietud, de les sensacions d'aquestes circunstancies, que durament ens ensenyen a viure, a madurar i crèixer com a persones. Cercar quelcom positiu es una tasca difícil, pero no impossible i de ben segur que el trobaràs entre totes les díficils i males estones, aquell somriure, aquella complicitat que et donarà l'energia necessaria per continuar. No ens queda altra que alimentar la lluita amb aquests petits instants, moments de felicitat o de benestar.
Molts ànims i molta energia. Cuideu-vos.
|
|
zinc |
continua
Sunday, May 6th 2012, 3:16 PM
desfogan sensacions ,pensaments,situacions...........etc...........jo crec que sols podem escoltar,llegir,en definitiva,estar i contestar,saber que hi som,encare que sols sigui amb paraules,que sentis que encare que no ens coneixem,una mica ho pasem junts,que és el normal entre persones.
Continua escribint,et va bé.
Una abraçada molt forta
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
