| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
Maleït càncer
 dimecres 2/maig/2012 - 05:47  1063  20
Segurament molts de vosaltres no em coneixeu, per no dir cap.
Fa uns anys enrere era assidu d'aquesta pàgina, però li van diagnosticar càncer a la meva parella i ja en portem sis anys llargs batallant amb aquesta malaltia, els mateixos pràcticament que no hi entro.
En aquest temps, s'han anat quedant amics pel camí, gent coneguda en els pitjors moments per a ells i per a mi.
Des de fa uns mesos, la meva existència es redueix en feina i casa, casa i feina, gairebé sense família i sense amics amb els que poder parlar de tot allò que em passa pel cap.
Per acabar-ho d'adobar, fa uns dies, la oncòloga ens comunica que les metàstasis han fet pressa al fetge (a més de nous tumors als ossos).
Porto sis anys aguantant tot el que humanament es possible, fins l'extrem de caure malalt jo mateix.
Ja no se que fer ni que dir. El meu mon s'enfonsa per moments. Intento posar bona cara, a les meves filles, a la feina, a la família, a la meva dona...... però no se fins quan aguantaré.
Se que aquesta historia no te res a veure amb vosaltres, que ni fred ni calor, però deixeu-me treure de dins això que m'està roent.
Espero poder tornar a escriure més sovint i explicar-vos altres histories més engrescadores, que això quedi en un malson i torni a brillar el sol.
Gràcies per ser-hi aquí
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
llumdellu |
per tots
Thursday, May 3rd 2012, 9:07 AM
jo tambe se que es aquesta lluita, no quedis d'escriure tot el que sents, aixo va be,,,molts animms i si,,,,,,,,,sempra surt el sol , tot i que hi ha moments i dies que no es veu, petonsssssssss animssss
|
|
velis |
hola llobarro
Thursday, May 3rd 2012, 7:40 AM
em sap molt greu el q esteu vivint. No puc percebre del tot la inmensitat del teu patiment, però puc compendre'l una mica. Jo tinc una malaltia crònica q en la teoria és resoluble, transplantament d'òrgan i llestos, tot arreglat, quan toqui q de moment no toca. Sé q no és ni punt de comparació amb el q està vivint la teva dona, la meva lluita és petita, però si et puc dir q la meva lluita psicològica diària és més gran, potser per aquí et puc entendre una mica. He après a gaudir de cada moment viscut, un llibre, una peli, veure el meu fill cada dia quan entra per la porta després d'anar a l'institut (té 16 anys), el contacte amb la ma de la meva parella, un núvol, una fulla q cau de l'arbre...etc etc etc aquests moments em donen vida cada dia, pq penso q tot pot anar bé però també no hi pot anar i si no hi va i s'acaba la peli, no vull q m'agafi sense haver viscut, viscut en majúscules, això és el q et puc dir q viviu...viviu junts, parella, fills, família i tu en la teva íntimitat tots els moments, tots els segons, minuts de la vida. I és clar, mai mai perdre l'esperança de q tot anirà bé. I per un altre costat, he vist q els q no tenen la malaltia, pateixen més q els q la tenen, no sé si és el vostre cas.
I no deixis d'escriure, va molt bé...i aquí hi ha bona gent q et llegeix, q dóna ànims i q crec q fins i tot et poden donar un cop de ma si et cal, jo m'inclòc, tot i q no volto gaire últimament per aquí.
Una abraçada...i la faig extensiva a tots i totes q heu patit o esteu patint pel q sigui
|
|
Pelacanyes |
Us ho agraeïxo de tot cor
Thursday, May 3rd 2012, 3:43 AM
Avui he pogut dormir pràcticament d’una tirada fins que a sonat el despertador. No se si el fet d’haver escrit m’ha ajudat en això però si que em fa sentir més be.
Alai, més voldria jo abraçar-me amb la meva parella, amb la família, amb els amics. Per desgràcia amics no em queden gaires i els que queden no hi son a prop, la família es més lluny del que voldria, només em queda la parella (45) i les meves filles (15, 13 i 11) i em fa por de fer-lis mal.
Bertus, la lluita serà fins el final, fins que un dels dos guanyi la partida. Hem tingut moments de tots colors, de l’eufòria fins la gran decepció, però sempre ens hem tornat a posar dempeus i hem continuat lluitant, per nosaltres mateixos i per les nostres filles. Però han estat molts tractaments, moltes proves, molts temps d’espera angoixant i això mina la moral. En aquesta bestia li has de mirar a la cara, si acotes el cap ja estàs perdut.
Purpurinaa, sis anys de malaltia i el que ens deixin. El que passa es que, a més de la malaltia, també tenim els problemes normals de tenir fills, la feina, la casa....... sempre anant al límit de les forces. Escriure no em farà mal i m’allibera del pes que porto a sobre, donant sortida a tot allò que em passa pel cap.
Peixeter, la mostra d’això que em dius son els vostres comentaris.
Moltes gràcies a tots, sapigueu que les vostres paraules son una medicina poderosíssima per a la gent que, com jo, patim d’una manera o una altra la xacra del càncer.
Avui, a tornat a sortir el sol i m’he posat el millor dels meus somriures. Potser avui es el dia en que trobaran la cura d’aquesta maleïda malaltia.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
