|
ELS ÈXITS DE LA PRIMERA ETAPA DE GUARDIOLA COM ENTRENADOR DEL BARÇA.
dimecres 2/maig/2012 - 06:38 483 0
La renúncia de Guardiola a continuar entrenant el Barça ha trasvalsat el país. Estic segur que cap notícia de renúncia – des de la del president Mas fins a la del Papa de Roma – no haguès afectat més els ciutadans nostrats. Sent això així, i sent el Barça més que un club, cal tractar el tema amb un cert respecte no fos cas.
Realment el palmarès de Guardiola com entrenador és impresionant :
2 Campionats del Món de Clubs (2009, 2011)[22]
2 Supercopes d'Europa (2009 i 2011)[23]
2 Copa de Campions d'Europa (2008-09, 2010-11)
1 Copa del Rei de futbol (2008-09)
3 Lligues Espanyoles (2008-09, 2009-10, 2010-11)
3 Supercopes d'Espanya (2009, 2010 i 2011
Si a més és té en compte que és un entrenador novell a primera divissió, la cosa ja és per a la legenda.
Si, a més, és te en compte que el Barça ha practicat un joc vistòs, bonic – el joco bonito dels brasilers- la cosa enlluerna.
Però és que, a més, Guardiola ha estat uns valors, uns valors que li han valgut la
Creu de Sant Jordi sent joveníssim i uns valors que equivalen als valors tradicionals catalans: esforç, humilitat, seriositat i, per damunt de tot, hores i hores i hores de feina ben feta.
Guardiola també ha afegit a això quatre gotetes de catalanisme. Quatre gotetes i sense exagerar. Ha parlat amb naturalitat en català a les rodes de premsa, però no ha aconseguit que ho féssin ni Zubizarreta, ni Messi, ni Iniesta, que són unes persones que ja fa uns quants anyets que estan aquí; però Guardiola és amic de Lluis Llach i era amic de en Martí i Pol i això bé deu voler dir alguna cosa.
Des d’un punt de vista formal Guardiola – deixant de banda l’exabrupte al Bernabeu del “putu amu” referit a Mourinho- ha estat un senyor. Un senyor elegantíssim i més que correcte, correctíssim. Cal recordar que la senyora de Guardiola comanda una botiga de roba i mai no ha deixat que en Pep sortís al camp desarreglat i sense fer propaganda de roba de la botiga.
I verbalment, simplement ha estat exquisit. Exquisidesa que s’ha vist resaltada per la mala educació persistent de Mourinho, el contrast ha estat sensacional, com el blanc absolut i el negre absolut.
Jo estic convençut que Guardiola tornarà al Barça. No sé com a què, però estic segur que tornarà. Hi haurà un dia, però, que s’esdevindrà l’adéu definitiu, “com així ha de ser”, que canta en Llach, i llavors recordarem Guardiola com una de les pedres angulars de la història del barcelonisme. Ja ho seria només amb el que ha fet, però a hores d’ara em sembla que ningú no pot dir del que serà capaç.
|