"Compte amb el gos que no borda i amb l'aigua silenciosa".
Ignoro a qui s'atribueix aquesta frase però sovint jo que vindria a ser un gos que borda molt pateixo de l'estupidesa de la gent que tem els gossos bordadors i es lliura cegament als silenciosos...
Pel contrari, i donant un vot a favor a les persones callades:
“M’agrada quan calles perquè estàs com absent,
I m’escoltes des de lluny, i la meva veu et toca.
...
M’agrada quan calles perquè estàs com absent.
Distant i dolorosa com si haguessis mort.
Una paraula llavors, un somriure és suficient.”