| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
Música de diumenge: BOLERO. Ravel
 diumenge 29/abril/2012 - 08:50  1641  10
Avui us proposo escoltar una interpretació, per mi magnífica, del famós Bolero de Maurice Ravel, feta per l’Orquestra Filharmònica de Viena dirigida per Ricardo Muti, amb motiu de la celebració dels 150 anys de l’orquestra.
Maurice Ravel (Ziburu, Pirineus Atlàntics, 1875 – París, 1937) va ser un compositor francès del segle XX. La seva obra, amb un estil neoclàssic audaç, és el fruit d'una herència complexa i de recerques musicals que van revolucionar la música per piano i per l'orquestra. Autor del cèlebre Bolero, és actualment un dels músics més interpretats arreu del món.
La història del Bolero es remunta a l'any 1927. Ravel, la reputació del qual ultrapassava les fronteres de França, acabava de finalitzar la Sonata per a violí i piano, quan la bella ballarina russa Ida Rubinstein, amiga i mecenes del músic i d'altres artistes de l'època (com Stravinski), va encarregar-li un ”ballet de caràcter espanyol” que volia representar juntament amb els Ballets russos. Entusiasmat amb aquesta idea, Ravel va concebre en un principi, i d'acord amb la seua col•laboradora, orquestrar sis peces extretes de la suite per a piano Iberia, del compositor català Isaac Albéniz, per a un projecte inicialment batejat com a “Fandango”. Però en retornar d'Amèrica, i quan ja havia començat el treball, va ser advertit que els drets sobre Iberia estaven exclusivament en mans d’un deixeble d'Albéniz. Davant d'aquest contratemps, el compositor va decidir a contracor abandonar aquest projecte.
Va ser llavors quan se li va acudir la idea d'una obra experimental, quelcom que mai no s'haguera intentat. Un ballet per a orquestra d'una durada respectable que no utilitzarà més que un tema i un contra-tema repetits incansablement, en el qual l'únic element de variació hauria de venir dels efectes de l'orquestració i d'un immens crescendo, que sostindrien tota l'obra. Va ser estrenada el 1928.
La llum i la calor d'Espanya van ser per a Ravel una font inesgotable d'inspiració. El Bolero, inspirat en una dansa andalusa, n'és la més cèlebre demostració.
www.youtube.com
Bona setmana!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
tati77 i bollycao
Monday, April 30th 2012, 5:26 AM
tati77; tens raó i no hi havia caigut. Quan una composició musical agafa un "in crescendo" tant intens com el del Bolero de Ravel, el músics deuen tenir el risc de no prémer el fre i anar agafant cada vegada més velocitat i aquí és on el director, també dit conductor, nom més escaient en aquest cas, ha de frenar-los...
Moltes gràcies una vegada més per les teves aportacions al blog musical.
bollycao; estic d'acord amb els teus adjectius: eufòria i passió. Per mi però, l'obra que retrata molt bé la passió és "El amor brujo" de Manuel de Falla.
La música d'Isaac Albeniz, català nascut a Camprodon, per una qüestió de sensibilitats, com diu la purpurinaa, no em "posa".
Continues recordant la teva adolescència encara amb la "Música de diumenge"?
|
|
tati77 |
Ravel...
Sunday, April 29th 2012, 2:48 PM
...era un voyeur... i no m'ho invento!!!
Una de les grans dificultats d'aquesta obra és que els intèrprets i el director de la orquestra siguin capaços de mantenir el tempo. Aquest ens indica la velocitat i el caràcter de la obra: adagio, lento, moderato, andante, vivace, allegro, etc.
Al Bolero, conforme es van afegint més instruments i es va creant aquest crescendo, la tendència natural seria la de còrrer més, anar accelerant. Per a un director, tenir l'autocontrol necessari per a dominar a la orquestra i que aquesta mantingui el tempo és tot un repte! I pels vostres comentaris crec que enteneu perfectament el perquè!!!
XD
|
|
vetera |
objectiu complert
Sunday, April 29th 2012, 2:25 PM
eulaliarp; si la música t'ha posat la pell de gallina, la qual cosa vol dir que t'has emocionat, objectiu complert!.
MartinaH; sembla que la musa d'aquesta obra, la ballarina russa Ida Rubinstein, era molt maca, per tant no m'estranya que Ravel digués això del caràcter "músic-sexual" de la seva obra... En quan a la simbiosi música-orgasme, caldrà que hom ho provi i ens faci un article explicant-ho amb detall, amb molt de detall. No et sembla?.
purpurinaa; entenc el teu "posat", si ha estat així, també és una emoció i per tant et dic el mateix: objectiu complert...
Gràcies pels vostres comentaris i sentit de l'humor
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
