| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bollycao
|
|
| |
ni masclista ni feminista: personista?
 dimecres 25/abril/2012 - 05:31  1591  5
Ahir em vaig sorprendre a mi mateixa en un rampell feminista. Estava xatejant i tenia posada de fons un programa que abans presentava Isabel Gemio i que es deia "Tengo una carta para ti".. per desgràcia el comandament de la tv estava sobre la tele i sobre meu estava aplastant-me el meu pastor alemà.. No vull presumir de cultureta, alguna serie de telecinco miro però m'emprenya aquesta cadena per molts motius i un d'ells és que criden i no suporto els crits. El cas és que per mandra d'anar fins el comandament vaig estar sentit una estona del programa. El presentador que té nom de serial sudamericà tot i ser de Badalona dona la benvinguda a una dona rossa, amb minifalda, talons, guapa, sexy que fa la seva entrada triumfal al plató entre aplaudiments i vítores (que no sé com se diu en català, ni tan sols si els catalans en tenim de "vítores"...). El presentador amb nom de culebrón explica que la dona vol recuperar el seu ex i pare dels seus fills. Afegeix que tot va començar quan ella es va quedar embarassada d'un fill no desitjat... l'home - com tants que es troben en aquell moment al plató, explica el presentador -que curiosament és un home modern i gay - que no col.laborava amb el nen, ni s'aixecava al vespre si plorava, ni li donava el biberó, ni el canviava... sembla que la dona també ho troba normal.. "ai els homes, els homes...". En aquest punt jo m'estic posant de mala llet de veure lo burres que són algunes dones però segueixo sense esma d'aixecar-me a canviar el canal.. Llavors explica que després d'això ella li va demanar de casar-se i tot i que ell no volia (no sé si us heu fixat però aquest home mai no vol res..) accedeix a casar-se amb ella. Més tard.. entren en una rutina i falta de comunicació i per arreglar-ho decideixen tenir un segon fill. I ho deixen anar així, com qui decideix fer un curs de Ceac, ala! un niño pegamento (que une a las parejas... ). Evidentment i com no podia ser d'una altra manera, les coses empitjoren, perque un nen no és una blackberry que millori cap comunicació!! i la dona s'agobia i es pren un temps per ella que consisteix bàsicament en sortir les nits de divendres i dissabte amb les amigues. Això dura 4 mesos durant els quals el mascle ibèric es queda a casa amb les criatures que la mare abandona a la seva sort...L'orgull de machito no pot acceptar aquesta immensa humiliació i se separen. Llavors ella se'n va a Holanda a retrobar-se amb un ex, lo qual sembla que deu ser un pecat mortal. En aquest punt el presentador li pregunta si el seu ex marit i ella es veuen i ella vomita que sí, però que només tenen sexe... Alaaaaaaaaaa...q guais i moderns que som tots!! Ella sembla està molt empenedida (jo honestament no entenia de qué..) i vol demanar-li de tornar, tot i que ell ja li ha avançat que necessita un temps. Tot seguit s'anuncia que l'ex marit ha decidit acceptar la invitació i anar al plató. Per ser franca, jo esperava veure un paio de rompe y rasga i no ... aquella... cosa! un tio lleig, descuidat i curt. Ell corrobora la informació i afegeix que ell no li ha pogut perdonar que se n'anés de parranda els divendres i dissabtes durant 4 mesos i que fins i tot un dia tornés a les 8!! llavors el presentador li pregunta a ella si va conéixer a algun home i ella li diu que no! i ara! (jo crec que si hagués dit que si, el públic fa una foguera amb ella al més pur estil Torquemada!), llavors una amiga d'ella pregunta a grito pelao des de les grades (aquest programa era molt molt interactiu) si ell se n'havia anat amb alguna.. i l'home no té cap problema en explicar que ell té varies "amigues" que no amants, perquè ell ja està separat. Per acabar el presentador pregunta si ell estaria disposat a donar-li una oportunitat i ell li respon que no està preparat, que necessita temps (pobrissó... mama pipiiiiiii) però al final després que ella es fustigués publicament i plorés tot demanant clemència pel seu gran pecat que només faltava que l'escupissin i l'apedreguessin, llavors ell, el gall, decideix donar-li una oportunitat! ooooooh Déu gràcies!! per desgràcia no tenia primperan a ma i em vaig haver de fer unes herbes per no treure la papilla! I me'n vaig anar a dormir pensant què hagués passat si fos la dona que passava de cuidar els crios i l'home que s'hagués agobit i se n'hagués anat de farra.. que tothom ho hagués trobat la mar de normal oi?? i vaig descansar sobre un coixí de color lila que és el de les feministes..Però el feminisme no m'ha durat gaire perquè just pel matí el tren era ple de gom a gom i ha entrat una senyora gran i s'ha situat al final del vagó, jo esperava que algú s'aixequés i li cedís el seient, algú dels molts ganganapios de 20 a 50 anys que seien al voltant com a badocs mirant els mòbils però no... s'ha aixecat una dona i li ha deixat el seient just quan jo estava agafant la bossa que tenia encabida sota el seient! I m'ha posat de mala llet pensar que perquè m'emprenyava que no hagués estat un home qui li cedís el seient! Jo això ho he considerat masclista per la meva part. Llavors, com quedem? què sóc? feminista? masclista? potser l'equilibri hauria de ser això, ni masclista, ni feminista: personista?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
Exacte Lady
Thursday, April 26th 2012, 9:14 AM
Els "biaixos de gènere" són aquelles coses que portem en la nostra cultura. I que en el món poden ser molt diversos.
Fa uns mesos vaig escriure aquí alguna cosa sobre els homes marroquins i musulmans que es colen en la cua de les parades del mercat, en un poblet de la Catalunya interior, perquè la resta són dones (dones autòctones del poblet que, per sort, no pensen acceptar aquest rol de no-ser-ningú) -i a més van a comprar ells no pas per ajudar sinó perquè tenen les dones tancades a casa.
Curiosament en aquell poblet i el seu entorn, existeix un cas de biaix contrari i menys conegut, ja que es discriina i maltracta a l'home: el matriarcat, en el qual si un home es casa amb la pubilla (ja sigui l'hereu o no) ha de renunciar a tot i anar-se'n a formar part de la família d'ella... on manarà la mare d'ella - i això implica renunciar a amistats i família com fan les dones de l'Índia quan són comprades pels marits.
Penso que hem d'ajudar-nos entre les persones independentment de si som homes o dones, i que hem d'oblidar-nos de les "obligacions" de gènere (tirar la capa a terra perquè una dama passi sense embrutar-se, o que un vellet hagi de cedir seient a una noia sana) de la mateixa manera que hem de desterrar les discriminacions i agressions per motius de gènere.
|
|
LadyNight |
Voldria...
Thursday, April 26th 2012, 5:38 AM
...aportar una petita informació que vaig llegir fa un temps, i que no sé si us interessarà o no, aquella info definia aquests moviments dels que estem diem de masclista i feminista, però en possava 3 categories, no 2.
La primera ers el masclisme que l'home està per SOBRE la dona.
La segona era el feminisme que la definia com a que la dona està per SOBRE de l'home.
I en tercer lloc van posar el que denominen "hembrismo" (es q era en castellà, no sé com traduir-ho..) que es referia que tant homes com dones tenen els MATEIXOS drets.
I parlant sobre el que has escrit la bollycao penso que no és q siguis machista en pensaments ni aquestes coses, simplement que desde petits ens han ensenyat uns rols, rols q desprès quna creixem amoldem a nosaltres i les nostres idees, i uns canvien i d'altres no, crec q vas pensar que potser hauria d'haver sigut algún home el que s'aixquès perquè és com sempre s'ha vist un bon cavaller.
Tot i que jo crec que qui s'haurien d'haver aixecat eren els més joves.
Petons
Lady
|
|
_Alfons_ |
Vas bé
Wednesday, April 25th 2012, 6:26 PM
"Personista" o simplement, ets persona. (No podríem usar "personalista" perquè seria una teoria d'Emmanuel Mounier, de fa 70 anys)
De fet, quan consideres "feminista" un concepte extrem, estàs entrant en el problema que s'ha carregat el veritable feminisme, que no és "donar tot el poder a les dones" sinó "aconseguir la igualtat d'oportunitats i de drets -i de deures"
I quan parles de "masclisme" amb això de la senyora, doncs sí, pots tenir allò que se'n diu "un biaix de gènere" en pensar que els homes han de cedir els seients a les dones pel simple fet de ser homes i dones respectivament.
El problema és que "per no ser masclista" els homes acaben passant de les dones que necessiten atencions, no fos cas que s'enutgessin si se'ls ofereix ajuda.
Complicat, oi?
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
