| |
Per igual (1) (2) (3) (4)
 dissabte 21/abril/2012 - 09:46  1024  2
Per a tu (1)
Cada cop et sento més lluny però no puc deixar d’estimar-te. Les portes es van tancant dia a dia i ens separen amb l’absència. Camins molt diferents prendrem, potser no vàrem saber lligar el mateix desig i aquest va marxar i es va perdre en el no res. No fórem prou esquerps per agafar-lo fent-lo nostre, es va difuminar com gota d’aigua que cau dins de les flames i desapareix. Però estic content doncs encara em queda la teva imatge dins el record i aquest amor incombustible que cremarà fins la mort. Possiblement tu pensis que l’oblit sigui més fort que l’enyor però malgrat tot, tu vius i romandràs eternament dins del meu cor.
Per tu (2)
És el teu cau, aquest espai desordenat que ni tant sols és meu, on fas d’okupa com jo, on prens de mi el poc que tinc entre llençols. Em fas teu tot adonant-te que no tinc mestressa que domini aquest esser tant rar que habita allí, sóc com un esperit que es fon en cada moixaina i que marxa de cop fugint com un llamp en cada besada. No hi ha cadenes que em puguin lligar a res ni a ningú, sóc com aquell vaixell que cap mar veurà mai aturat a un port. Com un falcó viatger dins un cel infinit on em perdo de vegades i altres fugisser lliscant sol dins el blau. Imatges nues omplen fotogràficament aquest cervell tal vegada malaltís que viu del record i on l’enyor ha fet la seva platja de sorra fina, on cada bes hi deixa empremta i cada moment guarda dins l’aigua.
Per tu (3)
Et penso, espaiada entre lletres i paraules, malgrat estàs absent, el record em lliga encara a tu. Laberint difícil apareix i tu amagada restes en ell, no sé si et busco, no sé si et mereixo, només et tinc dins els meus sons. No sóc cap picaflor malgrat es pensi algú, cap dona és una conquesta si no un buit que queda dins la vida quan ja no hi és.
Per tu (4)
Em diuen les veus que encara estàs dolguda, que encara la rancúnia en tu perdura i em sap greu. Sé que tota corda trencada pot servir fent-li un nu, però no és aquest el cas, mai podrà ser la mateixa. El temps no ho cura tot, per més veus que això diguin, no és res més que un parany ...sempre queda la ferida i d’això ja fa molts anys.
Quatre amors, quatre flors i quatre absències.
Sense voler que se m’entengui, doncs ja seria demanar massa, m’obro sense por en aquest buit de sentiments, sense esperar potser res més que ser mal entès per dir la veritat, per dir el que ara sento. Modestament i amb la possibilitat de cagar-la un cop més, no vindrà de una, amb el desig d’alliberar la meva ment de mals entesos, amb valentia em llenço al abisme dels sentiments. És pecat potser estimar a més d’una persona, malgrat tot ho he de dir: us estimo. Potser no ho entendreu, però estic determinat a no deixar d’estimar a cap, malgrat això sigui restar sol, estic decidit a seguir estimant encara que sigui amb silenci.
|
Contactes
Registra´t
