Jo també en sóc de negativa.
Hi ha inseguretats vitals o emocionals que ens porten a ser-ne...
Però es compensa amb moltes d´altres coses, com en el meu cas, que ho faig sent LLUITADORA i TOSSUDA amb el que vull.
I encara que ho vegi fotut o negre per defecte...tiro endavant.
Sempre he cregur que millor possar-se en el pitjor, no sigui que s´esguerri i em faci mal.Molts cops s´esguerra i llavors penso que ja ho tenia mitg assumit (consòl de tontus).
Una abraçada molt tendra.L.
que ets negativa? Pel que afegeixes, més aviat no ho sembles! Potser només te'n mostris de tant en tant, com a persona humana que ets. Això és que algun desaprensiu t'ha fet trontollar amb aquest adjectiu? Mareta, sempre havent de donar explicacions als jutges implacables. Que pesadets (o pesadetes)... Tu a la teva, i a riure!