|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de bollycao
|
|
|
Qui ha de donar el primer pas?
divendres 20/abril/2012 - 11:06 1707 12
La meva amiga diu que li agrada un noi del xat. No cal que us escarrasseu a preguntar-me de qui parlo i qui és el noi perquè no és d'aquest xat. Jo li pregunto si a ell li agrada ella. Seria una pregunta lògica, no? Diu que no ho sap. Ai carai. Sembla que han anat a alguna quedada i que xategen força. En la meva mentalitat més aviat de dona-home (és a dir, directa i sense circumloquis i rodejos) li dic.. doncs digues-li de quedar i ho esbrines, no? Aiiiiiiiiiiiiiiii què li he anat a dir.. Resulta que això seria tremendo perquè ell, llavors, sabria clarament les seves intencions (les d'ella). I, és clar, no convé perquè es podria trencar l'amistat. Li demano si potser ell és tímid. Diu que si i que potser (potser eh? pot ser o no..) ara no és el moment. A tot això fa mesos que dura.. Jo per mi penso que la meva amiga té por i que a ell no li agrada perquè si li agradés ja hagués donat signes de vida però.. això em porta a pensar si esperem que sigui l'altre que doni el primer pas. Parlant amb un xatero (aquest sí, del xat.cat) em deia que han de ser ells qui donin el pas, que si ho fem nosaltres (les fémines) que a molts no els agrada i en tot cas perd interès. No sé si una mica de veritat hi pot haver perquè les dones són sibilines i els homes caçadors però.. potser que es dongui la circumstància que tots dos estiguin pensant que a l'altra no li agraden i estiguin equivocats? Crec que molta gent té por de la resposta, por al rebuig. I el rebuig forma part del joc (sento dir la paraula joc perque no ho sento com un joc). Guanyar i perdre, però jugar. A vegades la pèrdua d'un gran amor no ens deixa avançar per por a tornar a perdre.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
purpurinaa |
A mi em sembla
Saturday, April 21st 2012, 2:47 AM
que si un home s'espanta de mi...es que ja no m'interessa en absolut !
Amb això vull dir que cadascú ha d' actuar tal i com es , seguint la pròpia naturalesa i sent fidel a si mateix. Si una noia es una mica decidida, doncs no s'ha de reprimir, i si es tímida...ha d'esperar . Si actues de manera " no pròpia", segurament la situació a on aniràs a parar serà "no grata". Si actues amb decisió , espantaràs als tímids : ¿I qué? Els que volen una "princeseta " , diran : no es la dona de la meva vida . Perfecte ! aquestes coses millor aclarir-les d'entrada , no?
I referent a la darrera frase teva, Bolly: al revés també passa : a vegades les pérdues d'un gran amor...en deixen pas a un altre també molt gran !!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|