| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
L´ESPINA VI
 dilluns 16/abril/2012 - 05:36  1590  7
El seu cap i la majoria dels qui l’apreciaven li havien dit que ni s’ho pensés de trucar-lo o contactar-hi.
El seu cor i la seva salut li dèien que s’hi enfrontés, que fés dir-li a la cara tot allò que fèia ni vuit dies havia expossat per telèfon.
I per molt poruga o insegura que fós, o fràgil i sensible que fós ... va agafar aire, va enfilar el camí del retrobament i amb un parell d’ovaris es va palplantar davant d’ell sense intenció de violentar, sinó d’aclarir.
Ho va fer impulsada per la força interna que li donava la sensació de que no mereixia aquell final, la necessitat de mirar-lo a un ulls que sabia que l’evitarien perquè podria entendre amb la seva reflexió que venia a retreure aquell tractament.
Necessitava respostes, saber en què l’havia ofès...però després de tornar a escoltar les seves raons se’n va adonar que era inútil, que s’havia rebaixat , tot i que estaba actuant conseqüent amb l’impotència del moment.
Tenia que sentir-li dir que no l’estimaba després del mutisme d’aquells dies, que no havien estat precisament fàcils, i després d’ haber-lo tingut tant proper però llunyà a la vegada com ell li dèia, de les llargues converses abans de dormir, de les tendres abraçades i moments d’estimar-se tan sòls uns dies abans...
L’havia mentit.Havia allargat la caiguda bassant-se en un futur en el que no hi crèia i havia alimentat falses esperances per compassió, potser.
Ell, aquell que no suportava la mentida, que venia ferit per les mentides, que acusava als mentiders...
La va escoltar i veure tremolar amb una fredor desconeguda...era com un estrany que mirant-la als ulls no
va tenir caritat humana per dir-li que ja no l’estimava ... tans sòls que potser no l’estimava prou, quan sabia des del principi com volia, esperaba i necessitava ser estimada .
Ella va entendre en aquell instant i tenia ovaris per a sentenciar també, dient-li que en realitat ell no l’havia estimat, sinó necessitat i que quan se n’adonés que ja no volia estar sòl, ja sabia per experiència el que trobaria fora.
Es va quedar amb el regust d’haver estat un pedaç a la seva vida punxada...una joguina trencada...una medicina caducada.
I va seguir el seu camí tremolós amb el seu cor embolicat en un Kleenex, que era al cap i a la fí,com es sentia fent balanç de tot plegat.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cebeta |
NO ÉS DEPENDÈNCIA, BOLLY
Tuesday, April 17th 2012, 9:16 AM
Jo sé perfectament el que és la dependència emocional, l´he viscut després de trencar una relació de 22 anys amb el pare dels meus fills per motius greus i mentides molt ben portades per un entorn.
Jo el que tinc és necessitat de saber, d´intentar lluitar pel que vull i estimo.Per això m´hi enfronto.No vaig anar a pindolar res de res.
Quan una persona és capaç de trencar una relació de x temps (per a mi,almenys,suficient) amb tants lligams comuns (filials,familiars i socials) sense motiu previ aparentment prou greu (o almenys així s´ha fet veure quatre dies abans)...necessites agafar i aclarir per ser capaç d´engegar-la,matar-la i enterrar-la i deixar de sentir-te culpable per a veure què coi has fet tan mal fet quan tot semblava tan ben portat i es supossa que ens estimavem tant (=lluitem tant i estirem i afluixem).Amb explicacions cobardes per telèfon no en vaig tenir prou, doncs considero que això no m´ho mereixo i ho considero del tot cobard i poc elegant.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
